Cercador
"Estimar-la? Què dius!"
Un relat de: Maria Magdalena C"Estimar-la? Que dius! No sé de que em parles, jo mai he sentit ni sentiré, perquè sóc de pedra, sóc el que totes desitjau, el fruit de les vostres fantasies i mai arribareu a aconseguir-me. Tu em necessites a mi, però jo a tu no. Per què? Perquè arribar a tenir-me seria tocar el cel, això no ho aconseguireu ni en somnis. Sóc el millor, tots els meus amics m'idolatren, perquè us utilitzo com a objectes, primer m'agradau, després de haver-vos tastat em cans, necessit gusts nous, i experiències que em fassin vibrar de l'emoció, perquè sóc així d'insensible, i perquè així és de l'única manera en que us agradam. Malparits, des del primer pél fins a la punta dels dits dels peus. Així que nena, deixa de somiar i acostuma't a la realitat."
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Llegiu-me
- PARÍS I ELS SEUS ENCANTS. IV
- PARÍS I ELS SEUS ENCANTS. III
- "Quan començo amb formalismes és senyal que estic nerviós...".
- PARÍS I ELS SEUS ENCANTS. II
- PARÍS I ELS SEUS ENCANTS.
- Un bocí de vida guardat dins un flascó de perfum.
- I AVUI, EL COR EM FA MAL.
- Ella, Ell i un adéu.
- Despullar-se.
- Bocins de felicitat
- Dies per recordar i recordar-te
- Aviat maig ens dirà adéu i...
- Calfreds que em fan ballar.
- Mecanismes en marxa, sentiments a punt d'explotar.