ESPECTATIVES

Bon dia matínera! Primer de tot agraeixo el teu comentari al meu poema "La mala educació", que ara mateix acabo d'esborrar perquè hi havia dos mots que trobava que no lliscaven prou bé com a final de frase. Si! sóc un obsessionat pel que fa al sentit de la perfecció. Com hauràs comprovat cada poema meu és un treball d'orfebreria lingüística doncs no només he de procurar ésser concís ans també trobar la manera narrar situacions de caire sexual sota el paràmetre de la bellesa i el bon gust, ah! I la llargada dels versos que els faig coincidir entre ells de manera simètrica! A vegades una paraula que no m'encaixa per massa llarga o massa curta m'obliga a canviar o fer córrer tot el poema, de bojos, de debò!!!. Ací et copio el comentari que m'has fet per tal de quan torni a sortir publicati me'l comentis de bell nou no hagis de perdre el temps en mi: Les pors....[Ofensiu]
Rosa Gubau | 30-04-2023
els càstics, les males informacions....era un sistema enquistat en una generació obedient a l'esglesia. Així ha estat l'educació durant molt anys, l'educació de la por i el pecat, que a poc a poc per sort han anat canviant, però que sempre resta a la memòria aquell passat i aquelles vivències negatives, viscudes. Un Relat, curós i detallat.

Molt bé Nil.

------------

Llegeixo aquest relat teu de fa temps que m'havia passat per alt i la veritat és que em ve com anell al dit en aquest moments que estic sortit d'un refredar ( recaiguda) com a conseqüència d'una baixa de les defenses produïda per un desencís d'ESPECTATIVES. És un afer de canvi d'habitatge, llarg d'explicar però que m'ha dut pel camí de l'amargura per no saber que fer, puix que totes tres opcions que tenia per triar eren prou bones. En diu un amic que això és un mal de rics, tenint en compte que hi ha gent que dorm al carrer. En el teu relat veig les febleses i els encerts, com a consells d'experiència viscuda teva i de tothom, per a sortir victoriós...Tancar els ulls i deixar-se portar pel cor... Però què passa quan a vegades no saben escoltar o localitzar el cor o aquest no s'expressa prou clar... Jo he trucat a la porta del meu esperit però tampoc he rebut una visió clara... Tal volta el millor és fer com dius al teu relat...deixar-se portar per les circumstàncies, fluir...

Hola, Rosa: T'havia comentat que et recomanava el meu poema de "Què em resta per a voler-te?", i quin despiste! Ja m'ho havies llegit. Gràcies per la teua opinió.
Cordialment.

Un poema que és per a recapacitar i reflexionar. Sí, tens raó en tota la seua acció.
És que és una bona reflexió, valga la redundància. L'última frase és molt encertada.
Et recomane el meu poema de "Què em resta per a voler-te?", que crec no me l'has llegit. Que està editat el dia 10 d'agost del 2021. Gràcies.
Cordialment.

que ens apassiona és viure de veritat. Quina frase més bona! La il·lusió és el veritable motor de totes les coses. Enhorabona, Rosa!

A cada etapa de la vida coses diferents. Des de la passió i vehemència de la anys adolescent fins a la vellesa el que desitgem va canviant en el fons i en la forma, però estic d'acord amb tu en què sempre va per davant el FER, al SER. I aquest és el gran error, per a mi. Ens han enganyat? No ho sé... En tot cas ens hem deixat enganyar...
Bon relat que m'ha fet reflexionar... I això gairebé sempre és bo.
Amb total cordialitat