ESPECTATIVES

ESPECTATIVES

Sempre n’he sentit a parlar
I encara és l’hora de saber de què va.

Planifiquem un munt d’objectius plens de bones intencions
de plans de tota mena, envaïts per propaganda i reclams,
per tal de conèixer el suposat èxit i ser ben productius a la societat;

Que després, poc a poc i amb el pas del temps,
molt pocs es veuen realitzats.

L’oci, l’amor, la feina, la ment ben ocupada i distreta,
sempre sense parar ni un sol instant.

Els pensaments emboirats, cap enrere i cap endavant
Que trio, què faig, on vaig…..
Tots com autòmats girant a la mateixa roda ben marejats;
I una vegada “triat”, vés a saber si l’has encertat.

Deixats portar per la inèrcia, la por, la inseguretat i el què diran,
la màgia de la vida s’ha evaporat, i a descansar en la “ comoditat”.
Apareix la frustració i tornem a començar...

Qui ens va explicar aquest conte
que tant de temps ens ha acompanyat?
Quina mentida és aquesta, i perquè ens vam deixar enredar ?
No seria l’il.lusió el que realment se’ls va oblidar?

Però sempre hi som a temps, si decidim despertar
Parem , tanquem els ulls escoltem-nos , sentim sense pensar ,
I des del nostre silenci descobrirem la ruta per la que volem caminar.

Travessarem totes les adversitats
que inevitablement no podrem obviar però,
que amb coratge i entrega,
la mateixa il•lusió ens guiarà.

Viure la vida fent allò que ens apassiona és viure de veritat.

Rosa Gubau