Escupinades d'enveja al cel...

I la lluna de la nit hipnotitza amb la seva panxa pàl·lida i galtes rosades, empagaida de ser tan observadada, però a l'hora disfrutant del moment de glòria, on només ella destaca al cel, quan només ella fa captar l'atenció...

La lluna, no és més que una prostituta de luxe demanant a cris un minut més, per si algú encara no se n'ha adonat de la seva estància enmig de la boira, per si queda algú baix del tren, l'estació no tacna mai les portes, -dubto si en té-.

On la lluna, plàcida i amable, escampa petits sacs de llum, es descorda el cabells i destaca al cel de la nit més obscura i despreciable.

Jo, despullant-me de sentiments innecesàris i incòmodes, escrivin-te versos patètics, cartes desesperades que hem fan fàstic a mi mateixa, per si mai dubtes que jo t'he estimat, dibuixan-te mapes a l'aire, amb pinzellades de nostàlgia, perquè si et sents sol puguis trobar-me, bessan.te els recons perquè de mi, mai, MAI, puguis oblidar-te... diguem massoquista, si vols. Podràs oblidar les estones que vam passar sense ràbia al cos, sense presses ni declaracions inútils - avegades les mirades diuen molt més del que creus-, els buits que vas omplir, i ara que marxes, tornes a deixar?

No sé el perquè de la teva fugida, ni perquè hauría de despedir-me si sé que ni la major de les distàncies faràn que oblidis que jo segueixo, que jo sí que estic patint...

És igual, ja baix de les branques....

Patir, quan podria estar cridant de goig o saltar de nit en nit, de llit en llit, deixar caure el ventilador que s'engronsa i patir la calor, compartir-la amb algú lluny de la soletat que fas menjar-me amb el cap baix, sense ni poder masticar-la.

Aquesta és una de els nits on sé que brillar com la lluna... que hipnotitzar com només ella ho fa... deslligada i sòl·lida, no estaria malament...


Nönâ... 2.7.05