Entre el que costa de dir i el que és fàcil d’amagar...

Entre el que costa de dir i el que és fàcil d’amagar...
No hi ha simple abstracció, ni mer sentit comú de pròpia opció.

Entre el que costa de dir i el que és fàcil d’amagar...
Hi ha una giragonsa que crea cercles viciosos.
Hi ha una ocultació del que costa dir, sense prejudicis.
Hi ha un judici, sense la voluntat de ser aleatori.
Hi ha una facilitat per jutjar allò que veus, amb docta servitud.

Entre el que costa de dir i el que és fàcil d’amagar...
Hi ha una ventada amb la que tot es mou de lloc.
Hi ha una ansietat per manifestar-se amb amplitud de mires.
Hi ha un dubte contrari a l’animadversió que pul•lula.
Hi ha ombres que no es manifesten, sinó és amb companyia.

Entre el que costa de dir i el que és fàcil d’amagar...
Hi ha un preu que paguen els qui no creuen en tu.
Hi ha un daltabaix en el sí de la congruència més exigent.
Hi ha una estructura en el pensament dels qui argüeixen.
Hi ha una estrepitosa i sobtada concepció del problema.

Entre el que costa de dir i el que és fàcil d’amagar...
Hi ha un llaç que envolta tota soscavada mirada al futur.
Hi ha un seguici de motius en la cua del mostrador.
Hi ha una voluntat de servir a les inquietuds esmorteïdes.
Hi ha un traspuar la suor del front de la persona amb una gorra.

Entre el que costa de dir i el que és fàcil d’amagar...
Hi ha un vincle que m’uneix als anarquistes teòrics.
Hi ha una veritat que oculta altres mentides insípides.
Hi ha una comunió en la diversitat del pensament nostrat.
Hi ha cadència en la rutina de cada dia i cada nit.

Entre el que costa de dir i el que és fàcil d’amagar...
No hi ha res semblant a res, i moltes coses diferents d’altres.

___________________
Rellamps!