Enola Gay

El senyor Tsutmou Yamaguchi ,que té actualment 93 anys, és un hibakusha, és a dir, un supervivent de les bombes atòmiques. Hi ha persones que, en algun moment de la seva vida, es troben amb la mort cara a cara però la dama de la dalla aparta la mirada. Se sol dir d'aquesta gent que "ha tornat a néixer". El senyor Yamaguchi va flirtejar amb la desnerida dos cops. Aquest home era enginyer d'una fàbrica d'armaments i vivia a Nagasaki. El dia 6 d'agost de 1945 estava a Hiroshima per visitar una factoria de la mateixa empresa. A les 8 del matí va veure dos paracaigudes que queien i poc després una llum blanca i intensa el va enlluernar. "Va ésser com si el sol hagués baixat a la terra", comentari molt encertat, per l'encegament i per la similitud de l'explosió amb el procés de fissió nuclear de l'astre.

En recuperar la consciència després de l'ona expansiva i amb múltiples cremades, va poder tornar a Nagasaki a on vivia. Al cap de tres dies va veure la mateixa llum. "Em persegueix" va concloure. Yamaguchi, que va veure morir dos fills, l'un a l'edat de sis mesos i l'altre a la de quaranta-nou anys com a conseqüència de les radiacions, fins fa poc encara donava conferències en les que assegurava que la bomba atòmica no té justificació ni per posar fi a una guerra. No opinava el mateix Truman que va ordenar el vol fatídic del bombarder Enola Gay ni molts americans o europeus que veien impossible que el Japó es rendís sense aquesta massacre. Truman no es va asseure al banc dels acusats a Nuremberg perquè allà no es jutjaven els criminals de guerra si no només els que l'havien perdut. Com tampoc es va processar a qui va donar l'ordre, quan el tercer Reich estava pràcticament enfonsat, de bombardejar unes quantes ciutats alemanyes: només a Dresden varen morir entre 35.000 i 100.000 persones i no va quedar pedra sobre pedra. Com va dir Jaume Perich la frase "Així s'escriu la història" de vegades deixa d'ésser un aforisme i es converteix en una ordre. "Vae victis!" Ai, del vençut! sentenciava Juli Cèsar.

Des d'aquell holocaust vivim en l'era nuclear. Tant de bo s'haguessin esborrat del cap dels científics totes aquelles fórmules que dotarien amb el temps a la humanitat d'una eina per a destruir la vida present i la futura. L'energia nuclear, tant la d'ús civil com la militar, és una espasa de Damocles amb la qual hem aprés a conviure, com una por més. Darrerament, el seu coneixement i aplicació està arribant a països del tot inestables: Entre dictadures, teocràcies i terroristes estem davant la possibilitat, com apunten ja alguns pregoners de l'Apocalipsi , de viure el "big bang" en directe, destruint la Terra i fent-la inhabitable per a les properes generacions.