Cercador
Enfrontament
Un relat de: Pluja- Compartir:
Un creuament de mirades. Els estels lluen en la ments dels dos. Un cop sec li ressona dins del crani, pressiona per intentar sortir.
Una acceleració palpitant sorgeix del meu pit. No em deixa respirar.
Noto la seva força, sí, la ràbia s'apodera del meu cos. Sóc conscient que les meves mans es deslliuren de l'opressor que fins ara les tenia recloses dins la indiferència.
Els braços que fins ara havien estat empresonats dins la xarxa de la raó demanen la llibertat; per què negar-los-la? Una explosió d'energia els inunda. Aquest riu de vitalitat arriba fins a les mans, on una dolça escalfor les impregna. No les puc controlar, elles van directament on diu el seu destí, la teva galta.
La distància que les separa de tu a cada segon disminueix. Els meus dits ja poden acariciar l'aire que surt de la teva anhelada boca. Cada contacte minúscul amb qualsevol cosa que t'hagi pertangut fa augmentar la ràbia que fa bategar el meu cor.
Els meus ulls plens d'amargues llàgrimes ja no poden observar el dolorós contacte de les nostres carns.
Una escalfor instantània et provoca una ganyota en el teu rostre. "T'he fet mal?" Amb tota la ràbia continguda d'aquests anys, pels teus maltractaments, et dic sincerament: "no em sap greu, t'ho mereixes."
Els teus ulls són el reflex dels interrogants de la teva raó. Com punyals esmolats, les teves mirades em penetren i destrueixen la muralla que la ràbia havia construït per protegir-me de les teves intencions i per poder aconseguir el seu objectiu: ferir-te.
Fragments del meu cor descansen sobre les meves llàgrimes.
Comentaris
-
Biogràfic?[Ofensiu]dunes | 27-01-2005 | Valoració: 10
Sempre és d'admirar el coratge que mostra una persona en relatar una situació biogràfica. Així, doncs, admiro el teu coratge. I com tu, rebutjo la opressió. Com diu un altre lector teu: "Els teus escrits s´han de llegir vàries vegades, són tan densos que és difícil xuclar-los d´una vegada." És cert, no és el primer relat que et llegeixo, però amb tots m'ha quedat aquesta sensació.
És fantàstica la intensitat que dones a les paraules, sense fer que perdin la capacitat de crear bellesa; no només pel que diuen, sinó per com ho diuen.
Les teves paraules calen molt fons... no deixis d'endinsar-te en la ment dels teus lectors.
-
...[Ofensiu]pseudo | 15-01-2005 | Valoració: 10
Prefereixo no fer cap comentari sobre el teu relat.... Cualsevol intent d'elogi no estaria a l'altura del relat.
Continua així, i em faré addicte als teus relats.
-
ah...![Ofensiu]Capdelin | 13-01-2005
se m´oblidava... gràcies pel gegant regal d´aquest cinquè relat! ets única, generosa... m´has fet feliç... avui, no dino,,, estic PLE!!!! je je je
-
UN SUPERDEUDEDEUS!!![Ofensiu]Capdelin | 13-01-2005 | Valoració: 10
Encara t´has superat més "Pluja"... aquest cop ha sigut una "Pluja" torrencial, un aiguat!
Els teus escrits s´han de llegir vàries vegades, són tan densos que és difícil xuclar-los d´una vegada.
Tu sí que aconsegueixes l´orgasme poètic: la forma i el contingut aixecats al cim:
Forma correctíssima dels teus escrits i un contingut atapeït, fort... difuminat entre boires i pensaments que es colpegen uns als altres per eixir de la ment...
Aquest "t´he fet mal?"... que sembla dolç dins de la guerra bestial de crits ofegats per la por... es torna cru, àcid... al final... "t´ho mereixes"
Tu sí que et mereixes un deu... "dolça "PLUJA" assassina que cau del cel d´una imaginació viva, madura, superintel-ligent!
un ptó, maka... i una abraçada, gents "enfrontada" je je je
Valoració mitja: 10
l´Autor
58 Relats
191 Comentaris
70912 Lectures
Valoració de l'autor: 9.62
Biografia:
Buscar paraules per la biografia d'una persona que no es defineix és com intentar retenir la sorra del fons marí quan la brisa i el sol l'il·luminen.Tothom té dues cares:
- Riallera, boja, hiperactiva, innocent en el moment apropiat.
- Àcida, abstracte, críptica davant d'un full en blanc.
Fotografia: Fuga en dos colors (Kupka)
Per quan l'avorriment fa de les seves:
Algunes imatges