en silenci

Un relat de: quetzcoatl

Tot moment crucial es precedeix d'un inquietant silenci.

Aquell dia, al costat de la bassa, el silenci era el brunzit de l'estiu i l'alè entretallat per la sorpresa. La d'una carícia que abraçava més enllà del cor: que encenia la pell i les entranyes.

Dos cossos besats pel sol. Feia poc que es coneixien.
El silenci i els ulls tancats; les parpelles tremolant d'emoció, incapaces d'aixecar el teló d'una escena que no calia veure. Que se sentia; que se sentia per tot el cos com si existís en aquell moment per primera vegada. Un record que encara evoca, i que pot sentir les vegades que vulgui; perquè va quedar clarament marcat, a foc lent, en la seva memòria.


Després va ser aquella carrera entre els pollancres joves, un joc que a cada passa es convertia en una realitat; on la por de sentir-se com una presa apunt d'ésser caçada li pujava pel cos amb una esgarrifança, i la va fer entrebancar amb aquella heura entortolligada. Queia indefensa. Amb les cames esgarrinxades i les galtes vermelles es va girar, banyada d'aquell mortal silenci; però ell li va dir amb un xiuxiueig tendre i afectiu que tornessin a casa.


***


I va ser en aquella casa on pocs dies després, la presa pujava lentament les escales amb ales de papallona tímida. El vestit de dormir, de cotó, fregant-li les cames nues i ansioses. Els cabells solts, el respirar confós, els llavis trèmols.


El silenci bategava com si allò fos prohibit. Però penetrant aquella foscor, l'únic contraban era el d'ànimes apassionades que es reconeixien pel tacte; trobant un petit oasi d'alleuja en aquell gest terrenal: quan les mans s'entrellaçaven fortes perquè no s'esfumés la màgia i ella plorava en silenci, afligida per primera vegada per la bellesa de la vida.


*

A l'obrir la caixa de pandora, s'alçaven vols d'aus misterioses entre la boira de l'infantesa. Portes pbertes de bat a bat mostraven imatges fins llavors inconcebudes, sensacions encara per inventar. Les corbes prenien sentit més enllà de la forma; i el desig es convertia en els minuts que separaven el retrobament entre els amants.
I a l'àtic, pujaven descalços pels graons de fusta vella i es besaven a la penombra; atents d'oïr el tractor de l'avi si s'acostava massa amenaçador a la casa.

Les tardes morint, lentes, a l'àtic. Aquella suau pressió entre les cames. Aquell joc entre les llengües que no deixava espai als petons ni a les hores. S'acariciaven, sovint sense dir res, sense presses, explorant-se.
Sobre el jaç de fenc els cabells llargs s'entortolligaven entre els dits de les herbes seques, que s'hi aferraven com si sabessin que eren l'únic etern de tot aquell idil.li. Ella mirava les vigues amb un somriure entre emocionat i incrèdul, mentre ell li feia petons de papallona al ventre; i el món seguia girant, potser una mica més lent, per esperar-los.

Els pits eren blancs, els cabells esbullats, la cara roja. El cos de jove prenia sota el cos d'ell dimensions de mare. Cos de mare amb mugrons de bordell.
Amb la delicadesa per dits ell traçava línies entre l'abans i el després: duent a la maduresa aquell cos de criatura, passant-lo en braços pel llindar del temps.

De nits, ell recollia l'escalfor del cos nu d'ella entre els seus braços. Cargolada com una gata a recer del seu ventre, encaixaven en una dolça posició; les pells tocant-se. Li sentia bategar el cor, amb decisió i força, i recordava de nou la brillantor dels seus ulls. El color de la seva pell. L'olor del seu cos; de cada racó del seu cos.
I tornaven a despertar-se, a besar-se les ànimes calentes, per assajar de nou els camins dels cossos i la foscor.
Pell a pell, en silenci.



Tot moment crucial es precedeix d'un inquietant silenci.
A vegades, fins i tot un murmuri tendre pot espantar una papallona.

Comentaris

  • sssss[Ofensiu]
    ambelma | 03-04-2009

    Molt molt tendre i bonic però alhora gens empalagos, m'alegre molt d'haver-te llegit per començar el dia amb bon peu

  • Pararé de llegir-te...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 30-04-2007 | Valoració: 10

    ...perquè sino moriré d'etern femení, de bellesa...

  • Pararé de llegir-te...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 30-04-2007 | Valoració: 10

    ...perquè sino moriré d'etern femení, de bellesa i la meva psicoanalista me la té prohibida. Et posaré dos deus. Normalment qualifique només amb deu i només els relats que m'agraden molt o els que veig amb futur per al meu parer, aquest m'agrada moltíssim.

  • amb silenci[Ofensiu]
    clariana | 10-02-2007

    m'he quedat, per assaborir el relat tant delicat.

    Quina passada! de debò!

    una abraçada forta.

    clariana

  • bo bo[Ofensiu]
    Alessandro | 26-09-2006

    Aquesta prosa (poètica que diuen per aquí) m'encanta, la veritat es he estat apunt de deixar de llegir, no per res, però relats de gent fent-se petons...no em van, però realment, ho fas bé, paràgrafs curts, a cada un una idea, una petita postal, per al record.

    salut.

  • Breathtaking[Ofensiu]
    Erina | 27-12-2005 | Valoració: 9

    Tens un art que té oca gent. Ets capaç de dibuixar amb paraules. Converteixes una cosa ràpida i efímera en eterna i suggerent.
    Fas imatges tant detallades que allò que sembla durar mil·lèsimes dura llargs instants.
    Ets de les poques que aconsegueix donar vida a les sensacions escrites.
    M'han traspassat les paraules de la pantalla de l'ordinador i la veritat, se'm han ficat dins el cos.
    Tens una prosa poètica fantàstica, t'admiro molt. És per això que t'he dedicat un dels meus relats.. però vaja, res en comparació amb aquets mosaics que crees cada vegada que et poses a escriure. Felicitats!

  • ENVEJA SANA[Ofensiu]
    Marc Botey Agustí | 24-12-2005 | Valoració: 10

    Haig de reconèixer que m'agradaria poder focar els teus pensaments per poder gaudir de la teva imaginació. Les teves paraules senzillament descriuen un escenari impossible de passar per alt. Com diuen els francesos.... chapeau!!!.

  • l'esclat dels sentits...[Ofensiu]
    ROSASP | 11-12-2005

    Has convertit els instants silenciosos en sensacions que neixen amb la força de la unió del cos, del cor i de l'ànima. Una barreja que esdevé un esclat de vida; la força del desig i la tendresa que gosa creuar el llindar del món dels somnis.
    M'agrada com dibuixes imatges amb la carícia dolça i sensual d'aquest etern descobrir.
    Sembla haver-se aturat gairebé el temps mentre no existia res més que aquest aleteig tan fràgil com poderós.
    El brunzit gairebé imperceptible de tots els sentits...

    Una abraçada!

  • ... i el món seguia girant,[Ofensiu]
    brumari | 09-12-2005

    potser una mica més lent, per esperar-los.

    I jo també he desitjat que tot s'alentís, per fer durar la lectura d'aquesta meravella, aquest fantàstic despertar dels sentits, des de les parpelles tremolant d'emoció, fins arribar a aquell cos de mare amb mugrons de bordell (uf ! quina imatge!).

    Bé, deixa'm tornar al món. Ahir vam fer una trobada de relatàires i vam estar parlant de tu amb el teu amic Gica Casamore. Tant de bo algun dia puguem tenir-te en alguna de les nostres reunions. Mentrestant, segueix enviant-nos els teus somnis.

    Petons

  • ufff...[Ofensiu]
    Equinozio | 09-12-2005

    ... m'encanta la teva prosa poetica, la poesia teva. Ets la millor amb les sensacions.

    'El silenci i els ulls tancats; les parpelles tremolant d'emoció, incapaces d'aixecar el teló d'una escena que no calia veure'

    bufff m'he quedat de pedra...

    Un petonas

    Equinozio

Valoració mitja: 9.75

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de quetzcoatl

quetzcoatl

90 Relats

822 Comentaris

156441 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Diuen que vaig néixer amb presses... a les escales de ca la llevadora. De la meva infància no recordo gairebé res, però devia ser maca.

D'adolescent m'agradava la creació i escrivia molt però "vivia" poc. Després d'uns anys d'efervescència em vaig apagar; vaig passar un parell d'anys una mica perduda, passiva i superficialment.
Finalment vaig fer les maletes i me'n vaig anar un temps a centreamèrica. Allà em vaig despertar del tot i vaig viure tan intensament que si m'hi hagués quedat el cor m'hauria estallat. Vaig tenir temps de sentir-me sola, acompanyada, enamorada, desolada; vaig fer projectes, vaig construir coses, vaig destruir-ne algunes i deixar-ne d'altres; vaig conèixer paratges i persones meravelloses; també em vaig començar a conèixer a mi mateixa; vaig obrir les portes del meu esperit, vaig créixer... A través de relatsencatalà vaig escriure i molt, i de moment ha estat la meva època més prolífica relatairement parlant.

Quan vaig tornar de centreamèrica, vaig estudiar infermeria i em va agradar molt —però no em veig treballant en un hospital o ambulatori. Vaig conèixer el meu home i vam començar a plantar i a ser més autosuficients. Des de llavors la sobirania alimentària i la salut humana i mediambiental són dos temes en els que crec i que em motiven molt.
El 2009 vam tenir una nena. És l'experiència més fascinant que he tingut mai i constantment aprenc i desaprenc coses a través d'ella. També és cert que des de llavors tinc molt menys temps per a mi i en conseqüència per escriure, però espero anar-lo recuperant. De moment intento ser tant bona mare com puc i combinar-ho amb l'hort i el dia a dia.
El temps passa volant però me n'adono que amb una bona actitud davant la vida, no cal esmerar-se en buscar la felicitat que tant vaig idealitzar en l'adolescència, després del primer amor. La felicitat és un camí i una manera de fer i viure. Som els únics responsables de les nostres vides i penso que amb intuïció podem acabar familiaritzant-nos amb l'atzar.
Tanmateix penso que també he de dir que no podem eludir la responsabilitat individual i col·lectiva que tenim envers les grans injustícies i profundes desigualtats que passen cada dia al nostre món.


Espero que us agradi algun dels meus relats!

teaspoontrader@gmail.com