EN RECORD D´ARETHA RANKLIN

No hi havia pensat més, però la mort anunciada de Areta Franklin m'hi ha fet pensar . Soc amant de la seva música, sempre l'he escoltat, però una vegada vaig tenir la gran sort de dinar en un restaurant a Barcelona on dinava ella i no hi havia pensat més.
Temps era temps que jo tenia un treball i una altra vida que la que port avui en dia. Pel meu treball moltes vegades es havia de convidar gent, seguessin clients o amics.
Recordo en particular aquell dia, no podria dir si era estiu o hivern, el que us podria dir és que era un restaurant bo de Barcelona i anava acompanyada del nostre advocat i amic i el meu home.
A mig dinar va entrar una persona de raça negra, anava acompanyada de sis o set persones i es varen asseure a una taula propera. El nostre amic que també es persona amant de la música es va dirigir a mi i em va dir:
-Montse, no coneixes la senyora de la taula veïna?
-Doncs em resulta familiar pero no se
- És Areta Franklin Montse, mira-la bé.
I cert ens la vam mirar bé i si ho era. El meu home va dir . I que us passa?. solament és una cantant!
- És que és molt bona vàrem contestar i com que vam veure que no venia al cas, ens la miràvem de cua d´ull m´entres l´escoltàvem parlar amb angles amb els acompanyants.
Estic segura que si fos avui, tan l´amic advocat com jo ens hauríem aixecat i li hauríem parlat, no ho vàrem fer . Sap greu . A vegades la vida et posa coses al teu abast i les deixes passar.
Tinc de trucar-li i preguntar-li si s´en recorda, segur que sí. El que segur que no recordem ni ell ni jo és el que vàrem menjar. En fi coses de la vida.
Que la terra li sigui lleu!
Ens resta la seva obra.