En el nostre hivern

Un relat de: kefas
En el nostre hivern
tan nostre
que ningú no hi pot entrar
hem bastit una glacera
feta de dubtes gelats
amb clivelles gegantines
per poder-nos-hi llençar
quan vingui la primavera
amb el cap ben enlairat
Vol robar-nos la tristesa
d'aquest nostre fred aimat
i obligar-nos a escalfar-nos
amb el seu solet daurat
perquè diu, pretenciosa
que el sol és felicitat.
Fugirem abans que arribi
a la fondària del glaç
perquè l'escalfor no matí
amb el fred, la veritat.

Comentaris

  • Hivern que no arriba[Ofensiu]
    Prou bé | 08-01-2023

    Bon poema de renúncia i acceptació i, potser, de ràbia continguda per la pèrdua del fred de l'hivern?
    Sort
    Amb total cordialitat

  • Contra el canvi climàtic [Ofensiu]
    llpages | 07-01-2023 | Valoració: 10

    El poema m'ha fet rumiar, i força, perquè no acabava de trobar -hi un sentit. He decidit que defensa l'hivern i el seu fred, que clarament perilla per culpa del canvi climàtic. És clar que no és només "el nostre hivern", és l'hivern de tot el món. Gràcies per fer-nos rumiar, kefas!

  • Entre hivern, primavera i estiu.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 06-01-2023 | Valoració: 10

    Un poema que ressalta pel seu bon sentit. És que tot està entre la glacera de l'hivern i la primavera i també l'estiu. Té molta desimboltura tot el seu contingut.
    És molt enginyosa, aquesta poesia. Et mereixes un 100, en comptes d'un 10.
    Enhorabona, per ser com ets.
    Cordialment i fins a l'altra.
    PERLA DE VELLUT

  • Fred i sol[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 05-01-2023 | Valoració: 10

    L'hivern és una estació de fred, teòricament i, per tant, de no fer gaire coses. Ara tot s'està capgirant i no parem de fer coses amb calor. Ens haurem d'acostumar a llegir i acceptar el que ens vingui. Una forta abraçada des de Ribes de Freser.

    Aleix

Valoració mitja: 10