"Superflú!" o pensaments adormits davant una tassa de cafè (Tema: poder)

M'agrada aquesta cafetera expresso, és lenta i cara però fa el cafè molt bo. He de triar un llibre nou pel tren. Després de conèixer Ignatius J. Rilley, protagonista de "La conxorxa dels enzes", ja res em sembla estrany i tot allò abans considerat estrany, ha baixat al grau de superflu. Superflu és una paraula molt curiosa. "Superflú" podria ser un personatge de còmic. Tindria poders com ara la castedat (no es pot negar a que a dia d'avui aquest és un superpoder autèntic), podria ser també un superheroi morós ja que no té identitat secreta i no es guanya les garrofes... No, haurien de ser poders més originals: ni invisibilitat, ni velocitat de llamp, ni força desmesurada o sentits especials, tampoc superagilitat... I els orígens? Tota mena de bèsties han estat usades... Qui pot ser Superflú? Jo, el veí del tercer, el del quiosc de la cantonada? Me n'he anat del tema, em sembla. Deia que ja res em sembla estrany després de Rilley i he de triar un llibre nou tement que no em sorprendrà. Avui només menjaré dues torrades amb melmelada de gerds.
Ones d'energia, dispara ones d'energia invisible! Sempre m'ha agradat aquesta possibilitat, una mica com Bola de Drac. I els poders mentals (telecinesi, llegir la ment dels altres...) i també manipular el temps. De petit somniava en deturar el temps per poder aixecar-me a copiar un examen sense despertar sospites, per poder fer petons a les noies i retrocedir si no sortia bé... He de comprar mantega. Hem quedat que dispara ones d'energia i manipula el temps... i telecinesi. Com tots és valent i atractiu, curat d'ensurts per un passat traumàtic. Jo sí que estic curat d'espants, seré jo un nou "Superflú!", com l'amant hipotètic de la veïna, que deu haver conegut a base d'enviar e-mails libidinosos i que va accedir a una hipotètica cita creient-la sexy i jovenívola? Clar que si l'amant és Superflú, no seria cast... Ui, que se'm refreda el cafè!