Lluerna a l'exterior (Tema: equívocs)

Un relat de: Biel Martí

La pluja queia de forma constant des de primera hora del matí. La lluerna que, normalment, deixava entrar algun raig de sol, avui només permetia una tènue grisor, convertint el soterrani en quelcom més llòbrec del que ja era. Aquella resultava una petita, inabastable, sortida al món exterior, que tant enyorava. Si allargava el coll fins fer-li mal, podia distingir de tant en tant els vímets que tapaven finament la llum grisa. Parant l'orella amb un màxim de concentració, li semblava que les gotes de pluja repicaven el ritme d'una cançó. Al voltant de la lluerna, la pintura clivellada li feia pensar que, potser algun dia, la fusta cediria i entraria aire fresc, oloraria l'alzina del final del jardí. En el fons però, què importava? Per molta llum, pluja o aire que li freguessin la pell nua i tallada, seguia depenent de la seva raptora. Les mans lligades per ferros a cadenes que penjaven del sostre, els peus tancats dins una caixa de fusta, la cintura controlada per una corda forta i espessa i al coll, com un gos, una anella d'acer. Després de les tortures de mitja tarda, la lluerna, que ara era plena de petites espurnes d'aigua regalimant fins al terra, esdevenia l'únic lloc on mirar. Havia perdut la conta dels dies que feia que era en aquell soterrani, presoner no d'una malalta o una boja, sinó de la seva obsessió, de no voler veure més enllà.
La va conèixer per Internet i les propostes lascives l'excitaren tant que no va veure res estrany a l'inici, fins que es trobà com ara. Havia canviat la finestra de l'ordinador per la del soterrani. La primera i única cita havia estat plena de paraules amb doble sentit que ell havia interpretat com una invitació a allò que mai havia pogut practicar abans. "Et faré meu i no et deixaré escapar", digué ella. Obcecat amb el sexe, la interpretació fou errònia i ara ja sabia que no li agradava el masoquisme.

Comentaris

  • compte![Ofensiu]
    neret | 06-01-2007

    ... amb la conta... una errada molt barcelonina, em temo que al final s'haurà d'acceptar perquè ja no recordo el darrer cop que un cambrer o un empleat de banc em va parlar del "compte".

    Tret d'això, i de que potser l'alzina no és l'arbre més adequat per a despertar-li la memòria olfactiva al protagonista, el relat m'ha agradat força. Està ben estructurat i ben portat i és ric en vocabulari (jo no sabia el que era una lluerna, així, en fred). En contra del que et diuen més avall, jo crec que quan s'utilitza un narrador omniscient, el vocabulari pot ser d'un registre més elevat, sempre que no es faci carregós, que no és pas el cas.

    Potser, però això ja és molt personal, el fet que el darrer paràgraf sigui una explicació de com s'ha arribat al captiveri, més que un cop d'efecte, fa que perdi una mica d'intensitat el final, però també és veritat que la majoria de contes que fem per al repte es basen en aquest gir final i també està bé variar una mica.

  • Narrador de raça[Ofensiu]
    Frèdia | 03-01-2007

    No acostumo a fer publicitat dels meus relats però, després de llegir el teu, penso en les coincidències. Tot i que no parlen del mateix tema, hi ha una situació de captiveri molt similar a "El conqueridor", mentre que "L'home d'Internet" tracta el tema del sexe arran de les estranyes relacions que es propicien a la ret.
    Constato en aquest relat que ets un narrador de raça, capaç de crear una atmosfera absolutament incòmoda que reflecteix la situació del protagonista. T'hi ajuda molt el narrador tan especulatiu que fas servir i el temps verbal en pretèrit perfet que li dóna un toc d'instant suspès. El lèxic és molt poètic i el registre força alt. Citaria tres paraules que m'hi grinyolen. Una és "quelcom" que encara apuja més el registre i no resulta imprescindible, tret que a tu t'agradi fer-la servir. L'altra és una errada. Hauries de dir:"havia perdut el compte dels dies" i no "conta". El final és interessant però, davant d'una situació tan explícita, fer servir "masoquisme" li treu un pèl de gracia. M'hauria inclinat per parlar de comerciar amb la llibertat a canvi de noves experiències o alguna cosa similar.
    En resum, trobo que és un plaer llegir-te i veig que m'hi puc anar entretenint perquè vuitanta-nou relats donen per a molt.
    Fredia

  • La veritat és que jo[Ofensiu]
    Bruixot | 03-01-2007

    hauria posat claraboia enlloc de lluerna al títol. Manies meves, però això de lluerna em sona massa culte, per un relat d'aquestes característiques.

    El teu relat l'he llegit just després del de la llàgrima, que m'ha agradat però m'ha resultat una mica confús (tampoc m'ha entusiasmet, sóc un tiquis-miquis llepafils, jo).

    Aquest, pel meu gust, té un estil massa poetic (i mira qui parla!). Potser és per la paraula lluerna, o potser pert altres motius.

    Trobo que sovint fas unes construccions estranyes, pel meu gust, en les frases. Ja et comentaré, estic en procés, sóc lent jo, el relat del taller (que també tu, ens has posat un relat molt llarg!), però volia comentar-te en aquest algunes coses. Per exemple, dius
    La lluerna que, normalment, deixava entrar algun raig de sol, avui només permetia una tènue grisor, convertint el soterrani en quelcom més llòbrec del que ja era.
    En aquesta frase jo treuria les comes que tanquen normalment, després diria "avui només permetia el pas d'una tènue grisor", o alguna cosa així, o bé dir d'alguna altra manera que no passava gaire llum. La part final està bé, tot i que em sobra el quelcom, potser millor "un lloc".

    Jo crec, humil opinió, que t'aniria bé no tenir tanta pressa i llegir les frases en veu alta, o com a mínim interiorment. Trobo que has arribat a dominar molt bé l'ofici d'escriptor, pots escriure de moltes coses, tens idees molt bones, etc. Però has de fer un salt endevant. Ara et cal escriure de manera que cada frase sigui perfecte en ella mateixa, perfecte als teus ulls. Com si fessis poesia, he he he. Es pesat, ja ho sé, dificil. Potser pots començar escrivint sonets... he he he.

    Vaja, m'ha sortit un comentari "durillo", serà que el meu estat d'ànim no és d'allò més bo.

    Xavier

l´Autor

Biel Martí

84 Relats

620 Comentaris

236971 Lectures

Valoració de l'autor: 9.29

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona el 4 d'agost de 1973. La meva infància va transcórrer amb una normalitat quasi absoluta. A EGB, cada mes feiem un concurs de relats per classes, i d'aquí em va l'afició a escriure. He estudiat educació social i vaig fer uns quants anys psicologia, fins que per desamors i desmotivació ho vaig abandonar. Després d'haver treballat en gairebé tots els camps que aquesta professió m'ofereix, actualment treballo de tècnic de joventut al Vallès Oriental. He viscut tota la vida a Barcelona (Guinardó, Poblenou, Carmel), però ara visc a Premià de Mar.

Tinc al·lèrgia als acars i als gats (un record per la meva exgata, la Runa, que ara passeja pel pis d'un amic), sóc fòbic a les aranyes i a les alçades i no suporto els coloms de ciutat. Sé parlar català, castellà i anglés, i tinc nocions de francès.
Autors destacables: Nabokov, Capote, Chejov, Greene, Cortázar, Auster...
M'encanta el sol, la lluna, el mar... El color taronja i el color negre.

I sí, jo vaig ser fan de Bola de Drac

El meu emili: martiramos@gmail.com
El meu blog en castellà: www.lapsicologiadelosmonos.wordpress.com