emergències

Màquina

Em sembla que m’han donat la solució al meu full en blanc. M’han regalat una màquina que escriurà el relat tot sol, sigui quin sigui el tema : parli de la estructura de la finca on vius, de la solitud, dels àtoms ...o de tot d’aquests temes que no m’inspiren gens. Es tracta de posar un recull de paraules i ell sol t’escriu el text. També cal escriure quin gènere vols: poema, prosa, drama, humor...
Per exemple: he escrit arquitecte, esquerdes, pintura, escapament d’aigua..
O bé: solitud, mort, sorolls, silenci..
O: àtoms, fusió, científic, laboratori...
Del gènere he escrit: prosa.
Aquest és un exemple del que m`ha sortit:

(1r final) A partir d’una remor que l’Anna sentia a casa seva per les nits i no la deixaven dormir, tots els veïns s’han alertat i han demanat de fer una revisió de tota la finca per un arquitecte i un científic. Han buscat en totes les estructures de la casa, que té una antiguitat de més d’un centenar d’anys. L’arquitecte ha inspeccionat totes les bigues i canonades i el científic ha analitzat els àtoms dels materials. Però qui ha trobat la solució ha estat la Marieta que amb més de cent anys va inaugurar la finca. Ella diu que al començament mai sentia sorolls si bé podria ser perquè aleshores vivia amb els seus quatre fills i sempre hi havia enrenou a casa o perquè arribava tan cansada que es quedava dormida al llit sense que ni una bomba la despertés.
Esquerdes? Va contestar el Pep quan li van preguntar si en tenia, tot jo soc una esquerda...!!!
Problemes, què si tenia problemes? Tan com volgueu, va dir la Remei i la Tere i el Tomàs van explicar que feia poc s¡havien posat uns audífons que a la nit es treien i no sentien res.
Pr x r n sbn q fr,s hvn brrjt tts ls prls m sbl q l mqn shv sptllt...

Després la màquina ha començat a fer un soroll estrany. I ha començat a escriure
P x r n s q fr n n trbr l slc dl m prblma n cntfc n rqtct hn sbt trbr l q pssv...
Així que crec que la màquina s’ha espatllat-

(2nfinal )

Paraules he escrit arquitecte, esquerdes, pintura, escapament d’aigua..
O bé: solitud, mort, sorolls, silenci..
O: àtoms, fusió, científic, laboratori...
Gènere : Poesia

Hi ha sortit això
La solitud em fa escoltar el remor
quan dormo i sento el bategar del cor
l’arquitecte em diu que li fa por
tota la nit tota la serenor
malgrat cor acaba amb r no sona igual que les altres
així que crec que la màquina s’ha espatllat.
Hauré d’avisar un tècnic.

El teu comentari m'ha portat fins els teus escrits, sobretot aquest que tot i breu, amb poques paraules deixa clar el que vol dir. Molt ben trobat!

Gràcies per compartir.
Marta

Petit i preciós, dient molt amb poques paraules. Aquelles escales que posen els americans són espectaculars. Tant de bo n’hi haguessin per a les emergències de l’ànima! Original i ple de sentiment. M’ha agradat.

Gràcies pel teu amable comentari. En aquest poema he anat més enllà de la espiritualitat i està amb ella tot el que hi ha alvoltant del món. Sí, m'has dit com ho he compost, amb una cadència d'espiritualitat.
Una abraçada.
Perla de vellut

Vols l'escala per a no ofegar-te així que realces el present. Són les llàgrimes teues que existeixen com a estrelles. No tinc més paraules que dir-te... a aqueste metàfores.
La meua enhorabona, Atlantis.
Una abraçada.
Perla de vellut