"Embarrassment"

Un relat de: Edgar Cotes i Argelich
Paraules frenètiques tintaven, sense aturador, les últimes planes de l’examen. Finalment, els darrers espais buits foren substituïts per respostes que, de fet, amb prou feines tenien sentit. Tanmateix, valia més temptar la sort que deixar-ho en blanc.

La Irina entregà l’examen amb resignació, tot sospirant. S’acomiadà de la professora amb un “Bye-bye” poc entusiasta i un somriure artificial. Tot seguit, baixà les escales de l’acadèmia amb parsimònia.

El cansament ja havia començat a ennuvolar-li els sentits a mig examen i ara mateix aquest s’havia metamorfosat en un dolor de cap latent.

Tan bon punt sortí al carrer, un vent gèlid bufetejà el seu rostre banyat de suor. Juntament amb ella, un parell de noies més esperaven l’arribada del vehicle que els conduiria fins al recer de la seva llar. Aleshores, fità el seu cotxe aparcat no gaire lluny d’on ella estava. S’hi dirigí amb celeritat, apressada per l’assetjament de la fredor. Hi entrà, bo i obrint la porta d’una revolada, quasi sense ni fixar-se en la silueta que es dibuixava en el seient del conductor. El calor de l’interior l’acollí de grat.

No obstant, quan anava a exhortar al seu pare perquè arranqués, s’adonà del seu error fatal. Un rostre desconegut, amb gest d’estranyesa, li preguntà:

—Qui coi ets tu? Què hi fas aquí?

Fou llavors quan se n’adonà. S’havia confós de cotxe! La seva equivocació tenia sentit ja que de fet aquell automòbil era del mateix model que el seu, però, tot i així l’error ja estava fet.

La Irina sortí del vehicle quasi sense disculpar-se amb el desconegut, tota exaltada i curullada de vergonya. Les rialletes burletes de les noies que havien presenciat l’escena només feren que incrementar el seu enrojolament.

Mentrestant, a l’altre cap de carrer, el pare intentava reclamar l’atenció de la noia entre crits i xiulets, bo i estranyat de què la seva filla no l’hagués vist.

Comentaris

  • No val a badar[Ofensiu]
    rautortor | 26-04-2014

    Algú t’ha comentat i aplaudit el fet que, progressivament, vas donant més literatura als teus escrits. Al mateix temps que les narracions van adquirint complexitat, el relat es llegeix amb major interès. I suposo que tu t’hi impliques molt més, la qual cosa fa que l’argument sigui més treballat.

    Destacaria d’aquest escrit el tractament dels diferents estats d’ànim i ritmes vitals de la protagonista. Nerviosisme, parsimònia, mal de cap, fred, vergonya... i tot dins un continu, sense pausa. Però aquestes situacions anímiques no són gratuïtes, sempre hi ha una raó de ser que exposes convenientment.
    I tot porta ineludiblement a l’acte automàtic, gairebé inconscient, d’obrir la porta i asseure’s al cotxe, de fet el leitmotiv de la narració.

    Realment, la història és divertida en si mateixa. De totes maneres, pensa que ben poca gent es lliura d’una pífia així. Pregunta i veuràs. Sobretot al matí, després d’esmorzar i esperar que algun company et vingui a recollir per anar a la feina. A mi m’ha passat més d’una vegada. I no només en situacions similars a la de la Irina.
    Recordo un dia que, després de tornar del poble amb el 127, vaig baixar de casa a recollir una galleda del portaequipatge, vaig obrir amb les meves claus la porta i no hi havia ni galleda ni res nostre. Com hi havia de ser si no era el meu cotxe! O el fet d’oblidar absolutament el lloc on havia aparcat el cotxe. Aleshores encara no existien els comandaments a distància.

    Un bon relat, Edgar.

    Així i tot, què et sembla si la pregunta l’hagués feta la noia al conductor desconegut? Seria una altra manera de tractar l’impasse. No trobes?

    Raül

  • si et puc ser sincer[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 25-04-2014

    la narració d'aquest relat supera la de l'anterior i crec que és un dels pocs relats que he llegit que m'ha fet riure, o gràcia, ja que jo sóc molt poc donat a entendre les gràcies.. coses meves. Però aquest sí que li veus la gràcia. Tampoc m'he llegit tots els relats del mes, que consti.

    Vas donant més literatura als teus escrits i crec que d'això es tracta, molt ben portat aquest relat, que en el fons pot semblar senzill, però que té unes segones lectures molt interessants.

    No defalleigis, que vas bé!

    Ferran

  • mar - montse assens | 20-04-2014

    Pobra Irina. Hi ha dies que més val no sortir de casa... Un relat molt ben escrit!

  • Una situació real[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 17-04-2014

    com la vida mateixa. Diria molts de nosaltres coneixem gent que li ha passat alguna d'aquestes (una amiga meva va confondre's el dia de l'examen de l'autoescola i va asseure's en el cotxe d'un paio que esperava algú).

    Com sempre, ho has explicat molt bé.

  • I és que quan no tens el dia...[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 17-04-2014 | Valoració: 10

    Doncs això, que res et surt bé. Un relat fantàstic Edgar, molt ben detallat amb els nervis de la noia per l'examen i les conseqüències daquests nervis en una situació ben quotidiana. La proximitat de la situació fa molt creïble i divertit alhora el relat. Una forta abraçada.

    Aleix

  • Pobra Irina! [Ofensiu]
    chusteriana | 16-04-2014

    Quan tens un mal dia, sempre et passarà alguna cosa que te l'acabi d'espatllar! Per sort, l'incident ha estat divertit. Espero que també rigui con li donin la nota!
    Molta sort, nano!

  • Amb els nervis[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 10-04-2014

    Després dels nervis i la tensió d'un examen, qualsevol cosa és possible. Espero que, al menys, la teva pobre Irina aprovés.

  • Ves per on...[Ofensiu]
    Annalls | 08-04-2014

    ... m'has recordat un episodi igual que el de la Irina; estava esperant que em recollisin en una placeta, s'atura un cotxe igual que el del meu pare, així que obro la porta i m'asseg, giro la cara i veig un home que no coneixia: ai perdó, perdó, me confòs, li dic vermella com un pebrot !!
    Escrius molt bé Edgard, felicitats pel teu art !

    Anna

  • Ai els nervis![Ofensiu]

    Es ben cert que els nervis ens traeixen i ens fan fer coses impensades, incomprensibles, coses de les quals no sabem trobar-ne cap justificació.
    No voldria molestar pas, però a la teva bio dius:

    “M'agrada millorar en els meus relats, així doncs no dubteu en donar els vostres consells i opinions sobre els meus textos!”

    Tinc la lleugera impressió —insisteixo no vull pas molestar—, que ets una persona que gaudeix escrivint i que el primer crític que tens ets tu mateix. Tinc la sensació que abans de penjar qualsevol relat el primer que fas és comprovar si t’agrada o no, després si agrada al probable lector, millor!
    M’agrada, m’agrada com escrius!
    —Joan—

  • Renoi amb la Irina![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 06-04-2014

    Estava ben clar que la Irina no tenia el dia. L'he llegit amb un somriure malgrat la situació "incòmoda" que viu la noia. No m'estranya gens que quedés més vermella que una tomata com diem per aquí L'Escala.
    Molt entretingut, Edgar! Molta sort!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Edgar Cotes i Argelich

Edgar Cotes i Argelich

38 Relats

326 Comentaris

47285 Lectures

Valoració de l'autor: 9.81

Biografia:
(Balaguer, 25 de juliol del 1997)
Aprenent d'escriptor i traductor, amant del microrelat i enamorat dels genères fantàstics (ciència-ficció, fantasia i terror).

Em podeu seguir al meu bloc

Edgar Cotes

O al meu Twitter:

@Edgar_Cotes