Em prestes el teu cor per a tota l'eternitat ?

Full en blanc, famílies reunides, nines russes
Et mostren ser portadores del teu somriure.
Les parets groguenques reflecteixen
Els teus dies passar.
Les flors del gerro dibuixen
Somriures d'esperança en els teus llavis.
Ai com l'aire, només sent que les multes del teu cor
Es multipliquen per paraules complagudes.
Els teus ullets compren brillantor per mostrar al cel,
Infinits desitjós de convertir-se en una altre persona.

Encara jugo amb somnis, sense diferenciar-los
De la nostra realitat, i així saltar de món a món,
Del meu cor al teu amor.
Tancar els ulls i no veure la teva cara, millor,
Abraçar-me a tu i robar-te les paraules.

Vull ser dibuix que et robi una mirada,
Eternitat per sempre recordar-te, saps?
El teu caminar em serien impossibles d'oblidar.
Comprar sospirs, cantar-te sentiments que visquin en mi,
Tancar les portes que t'obrin camins cap a la tristesa.
Pensaments mai imaginats, fets mai alliberats,
I així desitjar-te per damunt de tot el que mes estimi
Entre el sol i la terra.

Encara jugo amb somnis, sense diferenciar-los
De la nostra realitat, i així saltar de món a món,
Del meu cor al teu amor.
Tancar els ulls i no veure la teva cara, millor,
Abraçar-me a tu i robar-te les paraules.