Em pregunto com t'estimo

A cops em pregunto com i quan t’estimo,
i crec que tinc dos exemples il•lustradors:

Si els meus ulls fossin closos i no hi veiés
t’estimaria com mai, pel què de tu oiria.

Si no oís, altrament sé estimar pel què de tu veuria.

I si malgrat tot, en manquessin aquests dos sentits,
restarien encara vius els meus dits,
per acaronar-te i recórrer el teu cos
cada instant, cada dia, com tu voldries.

Tot i això, no obstant, no impediria
ser com sóc, feliç, car al cap i a la fi, vora teu,
seguiria gaudint de la millor companyia.