Em mira...

Despullant-la a glops petits, assaborint-la lentament, deixant que ens remulle a poc a poc... tot el que desperta cada paraula.
Deliciós poema. Bellíssima imatge.

sensacional!!! magnific!! esplendit!! m'agradaria saber escribir texts com aquest, ensenyam'n siusplau!! jeje, no tinc gaires mes paraules per descriure akest text.
la veritat esk le utilitzat com a 3 treballs escolars, es un poema k no cansa de sentir-lo!! es, es el millor poema en catala ke llegit mai!! l'enorabona!!

"Em mira, i no sé
si fer-li l'amor
o llegir-la suaument
i tornar-la cançó."

uooooooooooooooooou
rapta'm...
segresta'm...
i fes-me cançó...

(vaya frase més... més...mmm..)

abdico

L'he llegit diverses vegades aquest. M'agrada molt!
M'agrada com descrius la manera en que se't va ficant per dins el cos les ganes de fer poesia, primer de manera mimosa i després com una experta, fent-nos treure el millor de nosaltres mateixos.
M'agrada molt com has descrit la relació que s'estableix entre el que escriu i el allò que vol escriure: violenta quan no surten ben bé les paraules, profunda quan trobes el fil sobre el que vols parlar i suau quan finalment tot flueix... talment com una relació ben eròtica.

Molt bon poema Afrika!

Molts petonssss!!!


Ps. molt bo també el títol... em mira i.. ja saps que quan et mira, ja has begut oli!! Enhorabona!!!

aquesta vegada t'has posat guants blancs i amb tacte de joc verge has imaginat un poema d'àngel, de més enllà...
M'he quedat sense respirar per no ferir el moment de la transfussió de la teva ment al meu cor...
Un poema sibarita, de gurmet, per a paladars fins, suaus i cremosos... usant amb compte erotisme light i secret de misteri...
Molts fan l'amor o la pilota amb la poesia, molts altres la llegeixen... però tu has escollit el millor: crear-la, escriure-la i ella coqueta al mirall es mira i porta els teus ulls!!!
( ah, jo també et miro )
petonassos LAIAAAAAAAAAAAA, no Laura, collons!!!

la "nostra" amant,
la "nostra" caixa de sorpreses,
la psicòloga més elegant.

La poesia és la manera més suggerent de modelar les inquietuds, les pors i els desitjos i pot tenir totes les olors i tots els colors.

I escric nostra, entre cometes, perqué quan la comparteixes amb qui t'inspira, creix i s'alça guanyadora de la felicitat del poeta...

Molt bon poema, Afrika (en tinc alguns pendents)

petons

angie

molt bó el poema...m'agradat com el personifiques fins al punt de poder fer-li l'amor, gairebé, l'he vist nu i realment m'ha seduit..Segueix així, acariciant les lletres, elles t'ompliran de tendresa la vida.
Gràcies pel teu comentari...et llegriré més. Una abraçada. ESPIRAL.

Una vegada vaig llegir que un poeta va dir que "la poesía és el vestido del alma". I en el tu poema m'ha semblat entreveure una mica aquesta idea.

Primerament presentes la poesia com tímida, i lentament li vas treien tot el que porta per tal que només quedi l'essència. Allò que realment és el que més importa.

Darrera d'un vers, d'un poema, hi ha tantes coses per descobrir!

M'ha semblat un poema preciós i encertat. I m'agrada molt la relació que hi estableixes al final "fer-li l'amor" a la poesia, un moment íntim entre poeta i poesía; aquell moment en el qual la poesia entra tans dins que la posseim i la fer nostra.

Un barret per vós, ple de versos infinits.

Una abraçada.

Salz.

i nosaltres també. Tot desfullant paraules i versos has omplert el poema de significats.
La seva mirada va més enllà de la pell, s'endinça fins al cor, penetra la ment. Ens deixa veure en el fons dels seus ulls tot el nostre món intern que batega amb la força d'un petit univers...

Vital, càlid i vibrant!
M'ha semblat sentir el ventre de la poesia prenyat d'estels, flors i llums, convertides en versos...

Em sap greu que finalment no puguis venir a la trobada de Girona, t'enyorarem...

Una abraçada molt gran i gràcies de tot cor per tots els teus darrers comentaris!

en la vida és una història d'amor

veig confirmada la meva habitual convicció que la nuesa és el vestit més bell i més elegant... dessota la poesia s'hi amaga el millor, l'essencial endins de les lletres, més enllà de les formes... l'essencial és bru, i salvatge, i natural... amb aquest joc de paraules, elabores expressions eròtiques dirigides envers la llum d'una forma d'expressió exclusivament humana.