Els records són pólvora

l'edat, jeje...indubtablement fa mirar enrere més d'unes quantes vegades i els dos versos que repeteixes al llarg del poema, els escriuria justament al contrari :

Les paraules són pólvora
i els records cremen...

El temps passa, el món gira i no es pot aturar, una paraula té molt valor i un record, és temps passat, només podem cremar-lo fins asgotar-lo i amb ell, cremem el temps present... Tot i aquesta filosofada, hi ha records que sempre val la pena tenir presents, però no cremen en absolut, ben al contrari, refrescar-se amb ells fa petar el barril de pólvora...

Apa, vaja comentari m'ha sortit...ehem...

petons amb dinamita

angie

és bo quedar-se assegut a la cadira amb esperança (esperança ve d"esperar") com la mitja lluna mutilada, insomne, pacient...
A vegades és millor moure's, buidar papereres, matar el temps d'un tret certer, sacsejar el silenci i veure les paraules com brillen, buidar-se els dits de les mans de tots els anells d'altres, parpellejar i començar de nou un dia... inèdit.
T'estàs tornant poeta-pólvora, innovador, rompedor... CREMES!!!
Una abraçada.

Els teus mots de foc ens passen a frec i ens cremen
indeturables, com una font invisible, d'allà on beus
i ens els retornes fets poemes per a la glòria.

gypsy

només pel títol ja he pensat que seria maco, però ni puta comparació amb el poema, fins hi tot en un moment m'ha fet esborronar la pell, és una passada!!

m'ha agradat molt, era el primer cop que et llegia, i no en serà pas l'últim!!

fins aviat

Laia

He vingut a xafardejar i he vist que tenies un nou poema... i quin poema! En serio, m'ha agradat molt i me n'alegro que tinguis aquesta inspiració tan bona últimament. Volia destacar-ne alguns versos però he trobat que se'm feia molt difícil perquè gairebé tots em semblaven molt bons. L'única "pega" que hi he trobat a estat aquesta repetició dels versos:

"Els records són pólvora
i les paraules cremen."

Que m'ha semblat una mica excessiva i, personalment, hagués optat per posar només els del final de tot. Però bé, això és molt subjectiu i suposo que has decidit repetir-los per algun motiu especial, així que ho respeto ;)

De debó, enhorabona pel poema.
Un petó!