Els poders de l'Estat

A l'estat espanyol, dels tres poders tradicionals, el legislatiu és l'únic que surt directament de les urnes, mentre que els altres dos en són subsidiaris. Efectivament, com que no estem parlant d'un règim presidencialista, en el que hi ha unes eleccions exclusives per escollir el màxim mandatari, el govern el constitueix el partit que ha guanyat els comicis. Si no té majoria absoluta a les cambres, llavors ha d'arribar a acords puntuals o permanents, com a mínim per aconseguir la investidura. Per dir-ho d'una altra manera, l'arrendatari de La Moncloa s'escull a la Carrera de San Jerónimo.

El poder judicial semblaria en principi que hauria d'anar per lliure però la constitució consagra la intervenció de les cambres en el màxim òrgan de govern de l'alta magistratura i en el Tribunal Constitucional. En el Consell General del Poder Judicial, diputats i senadors nomenen, per majoria de tres cinquenes parts de cada Cambra, vuit dels vint membres de la institució. En el tribunal que vetlla per la constitucionalitat de les lleis, només dos dels seus dotze membres els nomenen els jutges. Quatre són consensuats pel Congrés dels Diputats, quatre més pel Senat i els dos restants són escollits pel govern de l'Estat. Parlar doncs, de respecte a la independència dels magistrats en un recurs d'inconstitucionalitat és, com a mínim, temerari. El poder de l'Estat està concentrat, en lloc de diversificar-se, que seria el més desitjable des d'un punt de vista d'equilibri de forces. I tal com estan les coses en aquest moment i difícilment poden canviar, els dos partits majoritaris de les cambres s'han de posar d'acord per les nominacions i poden ignorar, si així ho volen, les altres forces parlamentàries.

En algun moment d'aquesta tardor (o a finals d'estiu) aquest tribunal "independent" resoldrà i emetrà un veredicte sobre l'Estatut que el poble ja ha votat. Pot el tribunal més important de l'Estat resoldre que els parlamentaris de Catalunya, els de l'Estat i el poble català han donat suport a un text que no s'ajusta a la Constitució? Si així es decidís, no seria necessari que els ciutadans de Catalunya opinéssim sobre el nou articulat? O s'hauria de començar el procés des del principi? Són qüestions que com a persona no experta en dret em plantejo. Espero que algú, amb més coneixements, em faci cinc cèntims del que passaria en aquest hipotètic cas del qual no crec que hi hagi antecedents.