ELS MITJONS VERMELLS

Un relat de: kefas
Només em donen un got d'aigua cada dia i diuen que encara és massa. Sé que soc un mal ciutadà i quan em portin al jutjat ho confessaré, però, per Déu, que sigui aviat!

Ahir matí estava molt content. Havíem quedat amb la Júlia i, mentre em vestia, hi pensava. En els seus ulls, grans i lluents, en el somriure que m'esbandia totes les cabòries, en els pits ferms i abundosos… I en els mitjons vermells que m'havia regalat. Me'ls posaré, he pensat, així estarà contenta. He apartat els mitjons desaparellats que tenia previst posar-me, un de groc i un de blau, i m'he posat els vermells.

He tingut mala sort. Quan he vist que se m'acostaven dos guàrdies amb els calçotets posats per fora, per sobre els pantalons, i la gorra amb la visera al clatell, he sabut que estava perdut. M'han exigit la documentació i després han demanat a dues noies que es passejaven per la plaça, nues de cintura cap avall, amb les calcetes i la faldilla posades per barret, que fessin de testimonis.

Tal com m'han ordenat, m'he despullat lentament mentre els guàrdies observaven com portava posades les peces de roba. En certificar que m'havia vestit de forma que vulnerava el decret de sequera, m'han detingut.

El comissari ja estat molt benèvol. Després de llegir l'article que m'havia passat pel forro, m'ha fet un sermonet. "Si no anem units, no ens en sortirem", m'ha dit, "vostè ha de ser conscient de l'extrema sequera que patim i que, esgotats tots els procediments científics, no hi ha d'haver excepcions en el missatge que transmetem a les forces sobrenaturals. Sabem que per provocar la pluja és molt eficaç la vulneració pública de les antigues normes del bon gust en vestir i que la disciplina en fer-ho és essencial".

M'ha dit que em sentenciaran a vestir, fins a la primera pluja, l'uniforme dels condemnats, uns pantalons amb una sola cama, un jersei verd ple de picarols i els calçotets per barret.

El més llastimós de tot plegat és que la Júlia no voldrà saber res de mi.

Comentaris

  • insensat[Ofensiu]
    Homo insciens | 20-03-2022

    I és que al final l'extravagància ho és segons el context des d'on es miri. En un món en què les calces i els calçotets van al cap, qui gosi posar-se dos mitjons aparellats és l'extravagant (i en aquest cas, a sobre, l'insensat!) 
    Una idea esbojarrada que en fa del relat un relat divertit i original! 

  • Per què no?[Ofensiu]
    llpages | 19-03-2022 | Valoració: 10

    Davant de la tossuda sequera, per què no l'extravagància en el vestir? Si el cant desentonat fa ploure, segons quines indumentàries també podrien fer el seu efecte.
    Un text hilarant cent per cent marca de la casa. Tot i que, siguem sincers, la realitat sempre supera la ficció i no descarto veure pel carrer algú habillat com descriu el text... o molt pitjor! Bona feina, kefas!

  • M'has fet riure[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 19-03-2022

    M'has fet riure, Kefas!
    És molt bo, el relat, i efectiu, el mètode d'aquests ciutadans. Si's plau, que es posin ja la roba com cal, que no sé com eixugar la roba i les torretes del balcó no poden engolir ni una gota més.

  • capgirar[Ofensiu]
    Atlantis | 19-03-2022

    Capgirar les normes en el vestir, un decret estúpid dels molts que a vegades es fan.

    Amb sentit del humor i original.

  • M'ha fet riure's molt. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 18-03-2022 | Valoració: 10

    Uf!, acabe de llegir-lo i quasi em pixe al damunt. De com ho descrius d'una manera tan exacta, tots els detalls que estan molt bé. Jo de tu, li hauria posat també "d'humor".
    Si t'hagués posat els mitjons de cada color, millor!
    Ha, ha, ha! M'he recordat de tu i ara ja en tinc un nou poema nou. Quan pugues... Gràcies.
    Salutacions.

  • Fer ploure.[Ofensiu]
    SrGarcia | 18-03-2022

    Així com l'anava llegint, m'anava passant una pel·lícula d'en Buster Keaton pel cap. Trobo que seria un gran guió de cine mut, un dels pocs gèneres que encara no havíeu tocat.
    M'agradaria saber on és aquest poble on els policies van vestits com Superman i les dones porten les calces per barret, potser m'hi deixaria caure. No crec que em detinguessin, si ho fessin, sempre podria recórrer a fer malbé una cançó molt bonica: "Señor farolero que enciende el gas..." Cantar malament també és una acreditada manera de fer ploure.
    Una llàstima que el detinguessin per no portar els mitjons desparionats, però encara és més lamentable que perdés la Júlia; home, aveiam si algun relat seu acaba bé en aquest aspecte, que sempre us quedeu passant la mà per la paret i potser és això el que us provoca malsons.

  • Normes[Ofensiu]
    Prou bé | 18-03-2022

    No el salven ni els mitjons vermells!
    Bon relat quant a l'originalitat i l'extravagància!
    Sort
    Amb total cordialitat

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament, entra a concurs.
    Gràcies per participar.

    Comissió XII Concurs ARC de microrelats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: