Els deu manaments del jugador d’escacs

Estimaràs els escacs sobre tots els jocs, són uns enganyabadocs[1]

No diràs escac a la lleugera, ni que et provoqui trempera[2]

Descansaràs cada dia mentre l’oponent s’ho rumia

Faràs compares i comares[3] de l’obertura al final, fins que facin mal.

No mataràs, però sacrificaràs per no anar a mal borràs[4]

Res d’adulteri amb la seva dama, te la menges sense treure-li el pijama

No robaràs el sobre amb la secreta per a guanyar a la bestreta[5]

No aixecaràs fals testimoni, només la peça tocada, dimoni!

No consentiràs variants impures si no estan ben madures

No desitjaràs els béns del programari[6], tan sols els del contrari

Lluís Pagès

Notes confeccionades amb el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (vegeu http://dlc.iec.cat/index.html) :
[1] Enganyabadocs: Cosa de molta aparença però de poc valor. "Es va espatllar el primer dia: feia molta patxoca però era un enganyabadocs". Sí, sap greu, però això també inclou la botifarra.
[2] Trempera: Força i entusiasme. "Quina trempera, aquests músics!" La primera accepció del mot és innecessari especificar-la pels que practiquem els escacs tàntrics (com el sexe!).
[3] Fer compares i comares: Fer embolics, combinacions fraudulentes. Ep, sempre reglamentàries si parlem d’escacs!
[4] Anar a mal borràs [o anar de mal borràs]: Anar malament, per mal camí, molt avall en la fortuna, la salut, etc. "Ja fa temps que el seu negoci va a mal borràs".
[5] A la bestreta: Per endavant. "Pagar a la bestreta".
[6] Programari: Conjunt sistemàtic dels programes d’explotació i dels programes informàtics que serveixen per a aplicacions determinades (el Fritz, vaja, ja m’enteneu).