Els beuratges de Milak

Alegre i jovial, Milak camina per la coberta del vaixell, pensant en el Port de les Meravelles. La seva imaginació tremola d'entusiasme. Li han parlat del Port: beuratges que dónen la felicitat, que li faran veure tot el que havia somniat en la seva terra on treballava com a agricultor, fill d'una família humil.
Terra a la vista. Milak camina fent saltirons, menjant cacauets que li va donar la seva àvia pel viatge. No troba a faltar ningú. És tal la seva il.lusió per arribar al Port i tan absurda li sembla la seva vida que tenia al camp, amb la seva família, que només pensa en aquells exquisits beuratges dels quals li han parlat.
Una vegada ha trepitjat terra, s'enfila i baixa pel sinuós Port de les Meravelles, que li ofereix un espectacle diví: gent dansant i tot de paradetes amb gerres fumejants, que desprenen una olor encantadora. Finalment troba una gerra d'una moneda de bronze, i la moneda aquesta és tot el que té, encara que sigui poc, que li havia donat la seva mare abans de partir dient-li:
-Que siguis feliç, Milak.
Després de comprar-la, Milak beu amb entusiasme de la gerra el beuratge màgic.
I , de sobte, totes les parades de beuratges comencen a transformar-se en núvols blaus, que també fumegen. Tot al seu voltant va desapareixent, i els núvols blaus s'evaporen. Milak s'espanta. I ara observa i sent com el seu cos també comença a desaparèixer, amb greu dolor i angoixa per part del noi. Ara no veu res, no sent res, pensa que el beuratge l'ha maleït, que l'han mentit.
Vaga per l'espai buit sentint una pena i una enyorança tremendes, quan, al cap d'una estona, se li apareix el dimoni:
-Milak, la teva benaventurança comença aquí, et queda molt per recórrer.
-Tu m'ajudaràs? Estic patint! M'has d'ajudar, si us plau...-. L'esperit de Milak vessa llàgrimes.
-Només has de trobar un cirerer, el fruït del qual són unes cireres que contenen l'autèntic beuratge de la felicitat, que et farà oblidar tots els mals i viure en un estat de gràcia i alegria com mai havies somniat. Estàs predestinat a la joia, estimat Milak! No t'enutjaràs per res i viuràs entre fades en el bosc de la benaurança, on disfrutaràs dels màxims plaers als que pot aspirar qualsevol criatura! Ara, busca el cirerer!
I desaparagué el dimoni.
Ara, Milak sentí durant un cert temps una il.lusió que es va anar esvaïnt al sentir que li mitigaven les forces i que no trobava el seu estimat cirerer, que segons el dimoni contenia el beuratge del qual li havien parlat a la seva terra. I així, Milak anà morint, governat per una nostàlgia mortífera i tots els records li semblaven màgics, mentre que el seu estat actual l'aniquilava, l'aniquilava i el seu esperit tornava a plorar, fins que, Milak, va desaparèixer d'aquest món ofegat pel seu propi plor, per la seva desil.lusió.