El xerès ben sec del sex-xef

Un relat de: Tanganika
L’Asenci era un xef que es dedicava a fer àpats per a trobades íntimes de persones necessitades de trobades càlides amb acompanyament de menjar ben fet i que podien pagar un preu bo com el que engolien.


A l'habitació cent sis, l'Asenci treballava. L'havia transformada en cuina. Era el seu nombre, l'havia intuït, i contra això no hi ha res escrit. Es dedicava a plats amb protagonisme floral -especialment flor de carbassó, rosa liliput i lilipot, caputxina de marge del camí i rosella safranosa- i decoració de naps equins i allans o botifarram de budell de bèstia que d'un bordell no en sap ni un borrall.
Delicat creant plats, els delicats vegetals en resultaven ensenyorits i ell, únic cuiner, únic cambrer i únic regent de l'hotel-restaurant-espai de contactes amb cambres amb taula, cadires, llits i dutxa combi (relaxant-excitant) els servia abillat solament amb un davantal immaculat que li tapava el cos el just i necessari. Trucava la porta quan el plat era a punt, esperava majestuosament palplantat fins que els de dins acabaven obertures i ocupacions, llamineries que passarien a fase superior un cop haguessin tastat l'art de l'Asenci, el sex-xef. I el millor: les copes de xerès sec dut de la Xeresia Seccis, una comarca només per ell coneguda on hi creixien ceps de fruit aromàtic que trasllada a l'ardència i al desenfrenament selectes.
El vi generós que l'Asenci afegia ho era en tot: aportava kamasutrades i grans suades, gemecs de qualitat fina com la seva gustació i, de retruc, el pagament dels serveis amb unes bones estrenes.

Un dia -i era el dia que feia cent sis d'aquell any- el sex-xef estava preparant xochitls (nom originari de la 'dàlia') de color magenta i argent amb amor i passió, amb concentració absoluta mastegant un xiclet fet d'autèntic 'chicle' sense base de cap plàstic neutre, elaborat a partir de la sàvia d'un zapota zapotilla. Entre el gaudi del cuinar i el sabor del que tenia entre dents podia afirmar-se que era feliç. Escoltava de fons, com un programa de ràdio plaent, un assortiment de xiscles orgàsmics i esbufecs, d'exclamacions i de mots, alguns sortits amb naturalitat de l'ànima i d'altres estereotipats i telenovèl•lics. Tenia ocupades quaranta-dues cambres i com que sabia organitzar-se no li calia personal: era un treballadoràs amatent i atent i ràpid i eficaç. Coses de les neurones.

Aquell cent sisè dia del dos mil i... el sex-xef estava lligant una salsa i calia afegir-hi unes gotes del vi blanc xeresi-sèccic. Per algun motiu li va tremolar la mà -potser un sobtat clímax esgaripós a la trenta-set que el va trasbalsar- i el contingut de mitja ampolla va anar a parar al que preparava. L'Asenci ho va solventar amb celeritat incorporant-hi patata rebullida vermella i patata bullida rossa. De resultes, una massa massa voluminosa prou aprofitable, però, per a croquetes que encolomaria als de la trenta-set, per ser l’esca del pecat.

Amb el davantal pulcre i planxat i el cul llis i depilat a l'aire, el sex-xef va esperar que l'obrissin.

Ho va fer una dona d'uns trenta anys, ben nua. L'Asenci, i no ho tenia per costum, per allò de respectar la zona de lliure admissió procurant no mostrar mai cap matís de voyerisme d'altra banda inexistent el ell, un professional com n'hi havia pocs, va contemplar el cos femení en una repassada veloç i alhora intensa mentre ella el feia seguir-la fins al llit convertit en taula. Caminava amb els talons amunt, ella, com si dugués sabates de taló invisibles, inèrcia del costum. El sex-xef va sentir la cadena del vàter, el so d'algú escagarrinant-se i un tuf consegüent va començar a envair l'habitació. Allò era poca educació, va pensar, indignat. Li van venir basques que li van fer escopir el xiclet i la mandíbula es va queixar per l'exercici a fer punyetes. La goma mastegable va enfonsar-se en una de les copes de cristall rafaelista-cristosantià. Semblava un glaçó de disseny en la beguda alcohòlica. Aviat l'afectat de còlic va aparèixer amb calçotets bòxer amb estampat de jugadors del Ket-Pet-First United-Yes-or-Yes, que n'era seguidor i fan i fan-fan. Es va vestir pitant, ni es va mirar els presents i va marxar amb el comiat d'un pet-llufa sorolloso-catipèntic.
El sex-xef mai s'havia trobat amb un situació com aquella, que el va descol•locar. No gosava fer pagar l'estada a la dona, que es va posar a plorar mentre es posava la roba, que era un uniforme amb el seu nom brodat: Ruiseta Ruiz.
Mentre ella sanglotava asseguda en una butaca inclinable entapissada en eco-pell, l'Asenci estava clavadíssim. Ni sentia els timbres d'algunes cambres que requerien assistència. Estava immers en un nou món que l'imbuïa la Ruiseta. Va apropar-se-li i la va convidar a menjar croquetes encara fumejant, tan ben arrebossades i gens olioses. Ella va somriure amb una timidesa gens industrial i en va pinçar una amb una gràcia sublim. L'home es va notar posseït per cada gest i expressió femenines. De seguida va acostar-li una de les copes i com que l'altra havia quedat sense comensal va fer-ne el paper.
Ella quasi feia petons a la copa i ell, un rere l'altra, un glop de llop. La Ruiseta, que llavors ja cruspia les croquetes, víctima de l'excedent de xerès, embriagada, li explicava la raó de ser allà. El que havia marxat, en Duli (el seu jefe, Obduli, però que es restava el 'ob' perquè li recordava la marca de tampons que usava la seva primera dona), la feia satisfer-lo i que callés, que això li venia de costum dels mascles de la família i no podia pas extirpar-se rituals genètics, apart que pagava bé. Ella hi consentia: la feina de fer voltes a una rotonda vestida de núvia gòtica la marejava rotundament –i a més patia de gastament de ròtula al genoll esquerre-, cada dia n'havia de fer cinquanta-cinc al matí i cinquanta-una a la tarda. El lloc de treball, ben situat, en zona de polígons de molts sectors, arraïmava possibles compradores i compradors, alienígenes inclosos. La bellesa de la Ruiseta, l'escot, els talons de dos pams, tant de blanc, els cabells fins a mitja esquena d’un ros que emetia rajos astrals, aconseguia que li demanessin catàlegs (i altres coses) i així cada fi de mes podia pagar la hipoteca dels pares, de la germana, del cosí i dels veins, que la Ruiseta era d'estimar i donar i d'aquí no la treguis.
L'Asenci va calcular les voltes a fi de dia: cent sis.
Cent sis!
Va badar la boca i els ulls se li van esbatanar. Un formigueig li va resseguir cada membre del cos, com rialletes d'un consens inefable que l'ànima va detectar.
Mentre ni intentava entendre aquella descoberta, la Ruiseta, de cop, tenia a la boca el xiclet de la copa, i el feia servir per crear una bombolla grossa grossa que podia fer patir un atac de cor a qualsevol immobiliària.
Va petar i li va quedar enganxada per la cara. L'efecte del xerès que havia xopat s'estenia arreu i penetrava.
La porta s'havia tancat amb l'impacte de l'explosió. La taula havia passat a reconvertir-se en llit de somier articulat que no articulava a copsar el com del desplegament mentre el matalàs de viscoelàstica d'extracte de soja comprenia que la seva elasticitat i la del xiclet serien còmplices de...moltes coses.


Reien, tots dos. Reien mentre es besaven. El davantal del sex-xef va crear una sobtada muntanyeta i una mà de la Ruiseta la va escalar. El xerès sec provocava una mullena imparable i una set que van saciar a còpia de coits consecutius que irradiaven joia. L’Asenci i la Ruiseta ni es van adonar que els dels timbres, cansats d’esperar, havien fet cap allà i els estaven mirant amb dentetes, apilonats i servint-se xerès per poder emular-los.

El sex-xef, aquell dia, va omplir bé la butxaca i buidar el celler. Va acomiadar-se de la Ruiseta amb una darrera copa, l’esgarrapada final de l’apreciat vi de la benedicció.

Quan ella era aturada davant el semàfor piscant, va sentir-se abraçada i el va reconèixer. Amb l’abraçada la rotondava, l’Asenci, i no permetia que tornés a aquella feina. Tot i que ell tampoc va tornar a la seva: de cop una munió de parelles feia cua per provar ni que fos un xic aquell espai tan chic. Allò superava la tranquil•litat d’un anar fent, les aglomeracions estressaven al sex-xef. Va traspassar el local i la Ruiseta i l’ex sex-xef van marxar, encara que no se sap si allà on creixen els arbres del xiclet o els ceps del xerès ben sec.







Comentaris

  • Voldiria saber qui ets o com escrius (o si només ets lector/a), Companyia Elèctrica![Ofensiu]
    Tanganika | 21-12-2014

    Que la tafaneria, per a la gent que escrivim, és aportar bocins relataires.


    TGNK

  • Hola! [Ofensiu]
    La Companyia Elèctrica | 21-12-2014 | Valoració: 8

    Els teus escrits em semblen deliciosament inclassificables.

  • Predicar amb l'exemple[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 15-11-2014 | Valoració: 10

    Si senyor, un xef que no fa xef, sinó xof. Un relat enginyós i sempre original si ve de tu. És fantàstic comprobar la imaginació desbordant que destil·les i la perfecció en l'escriptura que ens regales. Llegint-te aprenem i ens posem morats. què més es pot demanar? Ja sé que prendré avui pel vermut. Una abraçada amb olives.

    Aleix




l´Autor

Foto de perfil de Tanganika

Tanganika

216 Relats

219 Comentaris

132300 Lectures

Valoració de l'autor: 9.46

Biografia:
Al terrat de la meva infantesa amb el llibre de la meva mig maduresa: 'Al terrat a l'hora calenta i altres relats' (Nova Casa Editorial, abril 2015).