El vi per la finestra

Un relat de: Bonhomia

relatsencatala.com adverteix que aquest relat contè llenguatge que pot ferir algunes sensibilitats. No recomanat per menors de 18 anys.

-I per què no et tires per la finestra, de pas?
-Tia: m'acabo de tallar les venes i em véns amb això de la finestra?
-D'acord. Hi tens tot el dret. El pis és dels dos.
-Doncs encara que no t'importi, almenys podries tenir la delicadesa de trucar perque vingui una ambulància, no? Em sento dèbil.
-D'acord.-La Patrícia va avisar perque vingués l'ambulància.-Des de que sé el que fas amb la Margarita no em queden sentiments per a tu. I si et sents sol, és problema teu.
-Mira: m'he tallat les venes per remordiments de consciència.
-Ah, si? I la Judith?
-Que es foti. T'ho dic de veritat. Només m'importes tu.
-Piiiiiiiiiiiiiiiiiip!-L'ambulància ja era allà. El van posar a la llitera amb delicadesa i van anar molt de pressa.-La Patrícia era amb ell a l'ambulància. Va començar a plorar:
-Però tiu: això és un matrimoni o què és?
-Patrícia: les coses poden canviar.
-No. Les coses no canviaran.
-Només ho has de voler. I jo posar-hi voluntat.
Van arribar a l'hospital. En Daniel no es trobava gens fi. Estava mig marejat. El van portar a la sala dos d'urgències.

Van tardar onze hores a sortir de l'edifici. El Daniel portava els canells embenats. No van dir res fins que es van trobar altre cop a casa.
-Mira, per que jo estigui contenta, has de deixar d'emborratxar-te. Sinó, m'en vaig a casa del meu germà i ja t'ho pots confitar tot.
El Daniel es va deprimir. Va posar un disc del Frank Zappa i va sentir que no percebia la música d'una manera adequada, i que abans podia distingir més expressions de l'anglès. Va apagar l'equip per tranquil.litzar-se, però no ho aconseguia. Sabia que al cap de poc tindria un mono d'alcohol bestial.
Va succeïr el que ell, per lògica, havia previst, i va agafar una ampolla de vi de l'armari de les begudes.
-Ho veus, Daniel? No anem enlloc.
-Però és que no ho puc aguantar.
-Mira, Daniel. Jo et puc comprendre, però no puc viure amb tu.
-No m'ho pots fer, això.
-Si que puc.
La Patrícia se'n va anar.

Coses com aquesta van quedar gravades en la ment del Daniel. Ell mai no es va recuperar. Rebia cartes de la Patrícia per Nadal i pel seu aniversari. En va fer col.lecció tota la vida, sense interessar-se per res més que per ella i per l'alcohol.
Un dia, amb delirium tremens, es va tirar per la finestra.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

515001 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.