El vagó de cua

Ja ho deia fa molts anys, amb fina ironia, l'enyorat Perich en els darrers anys del franquisme: "Que faríem en el món de les estadístiques (econòmiques) sense Grècia i Portugal?" La veritat és que no recordo una altra situació de crisi en la que Espanya no s'hagi pogut equiparar als altres dos països del vagó de cua europeu. Com tampoc em ve al cap una circumstància tan greu que hagi desembocat en una retallada (no congelació) dels sous dels funcionaris. Des de l'ingrés a la Unió Europea i a partir de la consecució dels requisits mínims per entrar a la zona euro, els diversos governs estatals varen manifestar amb orgull que l'estat espanyol viatjava en primera classe. Però el terrabastall econòmic i financer que encara s'arrossega ha tornat a deixar les coses en el seu lloc d'origen.

Aquí, per tant, hi ha hagut una interpretació interessada de les dades econòmiques o una manipulació directa de les estadístiques. Si pensem una mica, hauríem d'acceptar la ceguesa en la que estàvem vivint que ens impedia preguntar-nos com, en un estat que tradicionalment aconsegueix els ingressos més importants de dues fonts com la construcció i el turisme, de cop i volta es convertia en un dels capdavanters de la Unió Europea. Sense una indústria potent, sense unes bases econòmiques sòlides i no conjunturals, l'economia espanyola basava el seu creixement en activitats tradicionals i en la inversió en obra pública, niu de tota mena d'irregularitats, com s'està investigant i demostrant.

I ara el govern després de reconèixer implícitament que darrere la façana s'amagava la realitat pura i dura ens recepta uns medicaments amargs: la crisi l'hem de pagar entre tots i no només els que la varen provocar. No sóc un expert en economia (com en tantes altres coses) però no crec que el creixement es pugui reactivar amb la retallada dels sous dels funcionaris, la congelació de les pensions, la frenada en la inversió en obra pública o la reducció de la despesa social. El sentit comú sembla indicar que l'efecte serà el contrari del que es pretén. Ara bé, si com sembla, l'economia espanyola no ha deixat d'estar mai en el vagó de cua d'Europa hauríem de demanar responsabilitats als que durant tants anys varen maquillar les xifres, fent-nos creure que l'estat espanyol anava de maquinista quan en realitat feia de fogoner i exigir la dimissió d'aquests desastrosos gestors del recursos públics.