El torturador

No t'equivoquis. No m'agrada fer-te patir. Tampoc gaudeixo d'aquesta tortura a la que t'estic sotmetent des de fa un parell de dies. Bé, no nego que m'has estat menyspreant i maltractant una pila d'anys però jo només sóc una peça més de l'engranatge de l'Organització. De fet, a mi el teu dolor m'és indiferent: no he estat entrenat per a experimentar sensacions ni emocions, positives o negatives. No busquis en mi una crueltat, una ferocitat malaltissa que només em pot atribuir la teva imaginació, sobreexcitada pel dolor. Només sóc un instrument. Jo no dono les ordres. Reconeixeràs d'altra banda que has fet tot el possible per a trobar-te en la situació actual. Has fet tot el contrari del que se't va dir: t'has rebel·lat, has desoït els consells que, amb molt bona intenció, et prevenien del que et podia passar si atemptaves contra nosaltres. I tot això per què? Teníem un pacte. Te'n recordes? Si obeïes, no t'havies de preocupar de res. Et garantíem la tranquil·litat, el benestar...però volies prendre les teves pròpies decisions, sentir-te lliure de preocupacions, d'amenaces, tastar la dolcesa de tots els plaers i l'Organització té unes normes molt estrictes, gairebé monacals. Ja ho saps: cap excés, contenció, moderació, frugalitat... De veritat creies que podries escapar? No hagués pensat mai que fossis tan ximple. Amb la quantitat de gent que havia passat per la mateixa experiència...ni això et va aturar. La teva inconsciència et va col·locar en el pendent i la bola de neu es va anar fent més i més grossa...

Per tant, no vegis en les meves tortures un acte gratuït, inútil i impietós. Pot ésser això t'ensenyarà que no pots fer com si no existíssim i que, tard o d'hora, t'hauràs d'enfrontar amb l'Organització si no segueixes els nostres consells. O potser no n'aprendràs. L'estupidesa humana no té límits . Tal vegada, quan s'acabi aquest suplici i hagin passat uns dies, uns mesos, reincidiràs. Tu mateix. De moment, tinc preparades per a tu dues modalitats de dolor: un d'intens, com una fiblada, intermitent (no voldria que et tornessis boig: vull que "gaudeixis" de l'experiència en tota la seva vivesa) i una altre de més lleu però persistent, molest. Serà com un anticip del mateix infern. Però no creguis que podràs escollir. Els alternaré jo personalment. Només tindràs alguna petita treva si "els de dalt" ho ordenen. És clar que tens una sortida per a tota aquesta desesperació. T'he llegit el pensament en aquests ulls brillants, vermells i a punt de rebentar. Sé que em vols liquidar. Ho pots fer si prens mesures dràstiques però quan jo sigui fora, si continues amb la teva obcecació, no passarà gaire temps sense que un altre em substitueixi i t'infligeixi el mateix càstig que jo. Però encara hauràs d'esperar uns dies. Fins d'aquí a una setmana no tens hora amb el dentista...