El Sr. Perfecte Deulofeu.

El Sr. Perfecte Deulofeu celebrava l'onomàstica el 18 d'abril.
El Sr. Perfecte Deulofeu sempre havia mirat de ser racional, cívic i equànime.
El Sr. Perfecte Deulofeu no tolerava que intentessin prendre-li el pèl.

Per això estava satisfet: finalment havia trobat un restaurant on el tractaven honestament, després de setmanes de provar-ne molts.
Perquè els diumenges anava convidat a casa de la filla, i el resta de la setmana dinava de menú al restaurant.
A tots els que havia provat passava igual: el dissabte el menú era més car, ell preguntava per què, si els plats eren els mateixos, li contestaven que perquè era dissabte; i ell, no veient-hi cap lògica, decidia no tornar-hi.
Però en aquell, de menú de 13 €, el dissabte li van contestar que havien decidit pujar-lo a 15 €, però que a 15 € el mantindrien fins a cap d'any.

I el Sr. Perfecte Deulofeu seguí anant a aquell establiment on li cobraven 15 € de dilluns a dissabte.
El Sr. Perfecte Deulofeu, però, no sabia que la resta de clients pagava 13 € de dilluns a divendres.
El Sr. Perfecte Deulofeu no sabia que l'havien calat.