El sol surt per a tothom

Ella va tancar la porta sense por, els nervis l'estaven matant , quins dies tan fatidics veritat ? va seure a la seva taula com els seus companys i va respirar profundament , una dona amb aspecte tendre va acostar-se per cada taula repartint l'infern en forma de paper , temut per alumnes i per els pares d'aquets era anomenat examen .
Vas agafar-lo , si poguesis estic segura que el torturaries fins a la seva fi , pots estar segura que jo faria el mateix amiga meva.
Avui et lleves, tota despentinada amb un aire força gracios, se que estas desanimada , ho noto a l'hora de conversar , tu sempre tan alegre i tan xerrameca cambies aquets aspectes per els de fredor i serietat.
La vida es monotona per a tu, per a mi també ho és , jo ho porto més be però en canvi tu t'ensorres fácilment i jo intento sortir d'aquesta situació com bonament puc .
A la tarda vas arribar a casa, vaig percebre que l'examen no t'havia anat gaire bé.
No volies parlar ni pensar en ell, i només creuar la mirada amb la de t'on pare va saltar l'alarma .Ell tot content es va mostrar atent i preocupat per com t'havia anat , tu no volies decebrel , i vas donar-li a veure que suspesa no estaves quant sabies perfectament que si.
Una semana més tard les hombres fosques amb gust de nostalgia de dolços moments van endinsar-se a la teva vida. SUSPESA.
Quina paraula tan bufona veritat ? la coneixies molt be i de molt aprop , a casa teva no va ser gaire ven acollit el suspens , i tampoc la mentida cap al teu pare.
De cop i volta sense importar-te el que pensaven cosa ja molt important en tu, vas agafar la jaqueta texana i vas marxar cap al carrer nuvolat.
Tenia aspecte trist i donava la sensació de que començaria a ploure d'un moment a un altre, no et va importar massa.
Vas comprar una revista al quiosc i vas dirigir-te cap a un banc verd , algo vell i descolorit , que et pensaves , tu saps lo que es aguantar cada dia durant anys i anys el pes de cents de persones ? encara aixó te algo especial que fa que les recordi tal i com són.
Una gota ballava per el teu nasset petit, de sobte milers de gotes guerreres defensores de la pluja començaren a combatir contra tots els que estaveu al carrer.
Vas començar a correr per a posar-te a cobert, vas protegir-te de les guerreres gotetes juganeres sota un portal , junt a tu hi havia una noia de la teva edat mes o menys .
Quina desgracia de dia en tots els aspectes vas pensar, lo que donaries perque el sol sortis d'una vegada per totes.
En un instant un somriure jove i ple de tendessa va sortir de la boca de la adolescent, un noi es va acostar a ella i la va abraçar, vas observar com de forma diferent els sols sempre surten per a tothom de diferents maneres. No saps per que però això et va ajudar a que el dia fos mes facil de portar encara els problemes a casa, per a tu també va surtir el sol ja que vas resoldre un enigma de la vida que t'inspirava a seguir endavant.