Cercador
EL SILENCI I LA PLUJA
Un relat de: Bernat Lavall- Compartir:
La nit passava lentament, amb el so llunyà de la pluja que començava a caure, un murmuri suau que embolcallava la casa com un vel. A l’interior, la llum tènue d’una làmpada projectava ombres suaus a les parets de l’habitació, on l’Enric i la Carme reposaven al llit, immersos en la intimitat que els anys junts havien teixit. Ella duia una camisa seva, massa ampla per al seu cos, amb els botons a mig cordar i les mànigues arremangades, i ell, en veure-la tan relaxada i radiant, no podia evitar un somriure càlid, ple d’amor i admiració.
—Com és que sempre em queda millor la teva roba que a tu? —va dir la Carme, amb una rialla juganera que li il·luminava els ulls. Es va estirar al seu costat, mirant-lo amb aquella mirada que, després de tants anys, encara li feia bategar el cor més ràpid.
—Perquè la portes amb estil —va respondre l’Enric, amb veu suau, mentre s’acostava per besar-li el front amb una tendresa infinita.
El petó va encendre aquella espurna. Les mans de l’Enric van lliscar sota la camisa de la Carme, va acariciar la seva pell amb una lentitud que la va fer sospirar. Ella es va apropar més, recolzant el cap al seu pit, els seus ulls podien recórrer l’Enric des del ventre fins als peus. Els seus dits van començar a jugar amb els cordons dels pantalons curts d’ell, desfent-los amb una calma provocadora que va encendre els nervis de l’Enric.
—Avui deixem fer a mi —va xiuxiuejar la Carme, amb una veu baixa i càlida, carregada de promeses. Amb un somriure ple de tendresa i una mica de picardia, es va incorporar lleugerament, mantenint-se a prop d’ell, i el va convidar a quedar-se estirat, amb el cos relaxat però expectant sota la seva atenció. L’Enric va sentir com el cor li bategava amb força quan ella li va abaixar els pantalons lentament, deixant-lo exposat i indefens, però alhora completament lliurat a la seva cura.
Les carícies de la Carme van començar amb suavitat, amb els dits traçant cercles lleugers sobre l’escrot d’ell, explorant-lo amb una delicadesa que el va fer estremir. Lentament, la seva mà va pujar, envoltant el penis amb una pressió ferma però càlida, i l’Enric va tancar els ulls, rendint-se a la sensació. Un calfred li va recórrer l’esquena quan va notar l’alè càlid d’ella a prop, seguit d’un primer contacte dels seus llavis, suau i exploratori, que li va arrencar un gemec baix. La boca de la Carme el va acollir completament, humida i càlida, amb una intimitat que el va desarmar. La seva llengua es movia amb una precisió sensual, alternant moviments lents i profunds amb tocs més lleugers, com si volgués assaborir cada reacció d’ell, mentre la seva mà continuava acariciant-lo, complementant el ritme de la seva boca.
L’Enric, captivat, s’aferrava als llençols amb una mà mentre l’altra li acariciava els cabells, guiant-la amb una tendresa instintiva, sense forçar res. La Carme, atenta a cada detall, observava les reaccions del cos d’ell: les cames de l’Enric es tensaven lleugerament amb cada moviment profund, els músculs dels seus malucs tremolaven quan ella variava el ritme, i aquests signes la guiaven, alimentant el seu desig de complaure’l. Els gemecs que se li escapaven a ell semblaven animar-la encara més, creant una connexió profunda que no necessita paraules.
A fora, la pluja es va intensificant, però dins l’habitació només existien els sons de la respiració accelerada de l’Enric i els sospirs suaus de la Carme, que semblava gaudir tant com ell. Quan ella va augmentar el ritme, combinant la seva boca amb el moviment rítmic de la mà, l’Enric va notar com el plaer creixia, una escalfor intensa que li pujava des del fons del cos, amenaçant de desbordar-lo.
—Carme… —va murmurar, amb la veu trencada, gairebé suplicant. Ella va respondre amb un gemec suau contra ell, un so que el va empènyer definitivament al límit.
L’orgasme el va sacsejar amb una força que li va tallar l’alè, un torrent de plaer que el va deixar tremolant amb el toc de la Carme. Ella va notar el suc d’ell, càlid i intens, omplint-li la boca, i se’l va beure amb naturalitat, mentre ell s’abandonava completament. Quan es va apartar suaument, es va netejar els llavis amb un gest senzill i elegant, amb un somriure satisfet que reflectia la intimitat compartida, com si hagués conquerit alguna cosa preciosa.
—Encara et puc sorprendre, eh? —va dir, amb una rialla suau, mentre s’estirava al seu costat i li passava un braç per sobre el pit.
L’Enric, exhaust, però amb el cor ple, va somriure i la va atraure cap a ell, besant-la amb una passió que barrejava gratitud i desig. En els seus llavis, hi va trobar un gust lleu d’ell mateix, però sobretot hi va trobar l’amor que els unia.
—Ostres, sí! —va respondre amb veu ronca, i tots dos es van quedar abraçats sota els llençols, amb els cossos enllaçats i la pluja com a únic testimoni d’una nit que romandria gravada en la seva memòria.
—Com és que sempre em queda millor la teva roba que a tu? —va dir la Carme, amb una rialla juganera que li il·luminava els ulls. Es va estirar al seu costat, mirant-lo amb aquella mirada que, després de tants anys, encara li feia bategar el cor més ràpid.
—Perquè la portes amb estil —va respondre l’Enric, amb veu suau, mentre s’acostava per besar-li el front amb una tendresa infinita.
El petó va encendre aquella espurna. Les mans de l’Enric van lliscar sota la camisa de la Carme, va acariciar la seva pell amb una lentitud que la va fer sospirar. Ella es va apropar més, recolzant el cap al seu pit, els seus ulls podien recórrer l’Enric des del ventre fins als peus. Els seus dits van començar a jugar amb els cordons dels pantalons curts d’ell, desfent-los amb una calma provocadora que va encendre els nervis de l’Enric.
—Avui deixem fer a mi —va xiuxiuejar la Carme, amb una veu baixa i càlida, carregada de promeses. Amb un somriure ple de tendresa i una mica de picardia, es va incorporar lleugerament, mantenint-se a prop d’ell, i el va convidar a quedar-se estirat, amb el cos relaxat però expectant sota la seva atenció. L’Enric va sentir com el cor li bategava amb força quan ella li va abaixar els pantalons lentament, deixant-lo exposat i indefens, però alhora completament lliurat a la seva cura.
Les carícies de la Carme van començar amb suavitat, amb els dits traçant cercles lleugers sobre l’escrot d’ell, explorant-lo amb una delicadesa que el va fer estremir. Lentament, la seva mà va pujar, envoltant el penis amb una pressió ferma però càlida, i l’Enric va tancar els ulls, rendint-se a la sensació. Un calfred li va recórrer l’esquena quan va notar l’alè càlid d’ella a prop, seguit d’un primer contacte dels seus llavis, suau i exploratori, que li va arrencar un gemec baix. La boca de la Carme el va acollir completament, humida i càlida, amb una intimitat que el va desarmar. La seva llengua es movia amb una precisió sensual, alternant moviments lents i profunds amb tocs més lleugers, com si volgués assaborir cada reacció d’ell, mentre la seva mà continuava acariciant-lo, complementant el ritme de la seva boca.
L’Enric, captivat, s’aferrava als llençols amb una mà mentre l’altra li acariciava els cabells, guiant-la amb una tendresa instintiva, sense forçar res. La Carme, atenta a cada detall, observava les reaccions del cos d’ell: les cames de l’Enric es tensaven lleugerament amb cada moviment profund, els músculs dels seus malucs tremolaven quan ella variava el ritme, i aquests signes la guiaven, alimentant el seu desig de complaure’l. Els gemecs que se li escapaven a ell semblaven animar-la encara més, creant una connexió profunda que no necessita paraules.
A fora, la pluja es va intensificant, però dins l’habitació només existien els sons de la respiració accelerada de l’Enric i els sospirs suaus de la Carme, que semblava gaudir tant com ell. Quan ella va augmentar el ritme, combinant la seva boca amb el moviment rítmic de la mà, l’Enric va notar com el plaer creixia, una escalfor intensa que li pujava des del fons del cos, amenaçant de desbordar-lo.
—Carme… —va murmurar, amb la veu trencada, gairebé suplicant. Ella va respondre amb un gemec suau contra ell, un so que el va empènyer definitivament al límit.
L’orgasme el va sacsejar amb una força que li va tallar l’alè, un torrent de plaer que el va deixar tremolant amb el toc de la Carme. Ella va notar el suc d’ell, càlid i intens, omplint-li la boca, i se’l va beure amb naturalitat, mentre ell s’abandonava completament. Quan es va apartar suaument, es va netejar els llavis amb un gest senzill i elegant, amb un somriure satisfet que reflectia la intimitat compartida, com si hagués conquerit alguna cosa preciosa.
—Encara et puc sorprendre, eh? —va dir, amb una rialla suau, mentre s’estirava al seu costat i li passava un braç per sobre el pit.
L’Enric, exhaust, però amb el cor ple, va somriure i la va atraure cap a ell, besant-la amb una passió que barrejava gratitud i desig. En els seus llavis, hi va trobar un gust lleu d’ell mateix, però sobretot hi va trobar l’amor que els unia.
—Ostres, sí! —va respondre amb veu ronca, i tots dos es van quedar abraçats sota els llençols, amb els cossos enllaçats i la pluja com a únic testimoni d’una nit que romandria gravada en la seva memòria.