EL SET DE LA TESS

La Tess un dia va perdre una 's' del seu nom que no es d'aquí i el va voler girar: ara es deia Set.

Però volia haver-se guanyat aquell nom que li agradava tant com el primer i que sabia que significada ganes de beure i el nombre que segueix al sis.

La Set va preguntar a set persones quin significat dels dos triarien i el motiu.

La Ció va dir que la de voler líquid, que cal aigua, sense ella no viuríem.

En Josep va dir que el número perquè era el de la sort.

La Coia va dir que la xifra, que ella havia nascut un dia set i en el mes de juliol.

La Sònia va dir que la set i va pensar en un oasi on apaivagar-la si li tocava ser nòmada del desert en una altra vida (o en l'actual, que mai se sap se sap mai).

Els germans Guinert van tenir clar que el set. Un notable baix, però notable i és una bona nota.

Per acabar, la Brita, via e-mail, que vivia a l'altre cul de món, va escollir la set perquè abans de saber que era diabètica en tenia molta, massa, i sovint. I li feia pensar en la importància de captar la malaltia a temps.

Va guanyar 'set' en masculí. No li importava gens ni mica. La ex-Tess es diria en Set.


I, satisfeta, l'estrangera va convidar les set persones a set esmorzars on van xerrar i xerrar (una via virtual) i si tenien set, bevien. Ara que la set més important era la de voler-se trobar i fer-la petar, no fotem!