Cercador
EL SENSE NOM
Un relat de: jomagi- Compartir:
Era lleig de collons tremendament lleig, tant com pegar a un pare de dol i begut...
Però la vertadera lletjor era escoltar aquell silenci sepulcral ignominiós encavalcant la sentor d’ell...
Per això unànimement desestimaren declarar-lo Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
Però la vertadera lletjor era escoltar aquell silenci sepulcral ignominiós encavalcant la sentor d’ell...
Per això unànimement desestimaren declarar-lo Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
Comentaris
-
Un pare lleig. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 02-01-2024
Realment és un relat un tan enrevessat. Suposo que es refereix al mateix pare i damunt era bevedor. Bona crítica per part del fill.
(Respecte al comentari que em fas en el meu poema, et done les gràcies, però trobe que em dius que estàs "decebut". Cosa que està bé, però no m'has dit res al respecte sobre el mateix poema. No sé per què no em dius alguna cosa determinada).
Espere que passes bon dia i bon principi d'any.
Cordialment.
Perla de vellut
-
No sé...[Ofensiu]Prou bé | 02-01-2024
... Què vols dir, però m'ha trasbalsat!
Amb total cordialitat -
Tan lleig...[Ofensiu]Cesca | 31-12-2023
Hi rumio, però no sé endevinar què era allò tan lleig... algun monument infame relacionat amb la part més fosca de la nostra història?
(Que fort això de pegar a un pare de dol i begut!!!)
Ens llegim!
