El riu

Molt entretingu aquest micro-relat on et veus que la mort no t'espanta. La qüestió és que els esdeveniments sempre venen amb improvists. M'ha agradat llegir-ho, Vicent.
Enhorabona...
Saluts... i cuida't.

M'ha agradat molt aquest petit relat escrit des d'una posició escèptica..Malgrat això de que la vida és previsible depèn de com..La meva ha estat bastant imprevisible, per això una mica de rutina no em va malament.

veig que tu també vius en una granja. La meva és d’engreix i encara em falten vint quilets per arribar al pes que decidirà el dia de l’alegria en que joiós iniciaré el camí cap el plat dels meus benefactors. Discrepo del teu parer. Aquesta és una bona vida que ens lliura de les angoixes de la intempèrie i les pors dels imprevisibles depredadors, encara més salvatges que els que tenim ara. Mira’t-ho en positiu i frueix amb dignitat d’aquest avorriment protector.

El teu relat entra a concurs, gràcies per participar.

Comissió XI Concurs ARC