EL RECTOR CAPARRUT

La Rosalia en realitat es diu Maria Rosalia. Va néixer a primers d Agost i com era costum alguns anys enrere la ban batejar molt aviat. Era la primera filla i la padrina va esser la mare del seu pare anomenada Amarantina. La dona a totes les persones que havia sigut padrina, els posava el seu nom.
La mare de la criatura no li agradava gaire ella volia anomenar-la Cristina, el seu marit ja li estava bé.
Però heus aquí que la dona es va encaterinada en posar-li Amarantina i tots van posar el crit al cel. La mare de la seva mare una dona assenyada va insinuar, perquè no li poses el nom de la teva filleta que va morir molt petita ?
I així va ser, li varen posar Rosalia, que tenint en compte Amarantina, sonava prou be.
Mes ai las !. El rector del poble caparrut , volia posar-li Assumpta tenint en compte que la batejaven el dia de l’Assumpció de la Verge.
Els familiar varen dir que ni parlar-ne que volien Rosalia. El rector repatani com el que més va dir : Doncs li posaré Maria Rosalia i tots contents.
I així va quedar Maria Rosalia, tant a l’església com al ajuntament. Els pares per fer-lo mes curt l’anomenen Rosa . I ella que es un xic moderna els amics l’anomenen Ros que es mes curt. I així tots contents. Bé tots contents no, la Ros quan veu que el DNI. posa espanyola fa molt mala cara i més quan veu inscrit Maria-Rosalia.