El ratolí blanc

Un relat de: Mansuba

—Ho tinc decidit. Des que la meva dona em va deixar, el ratolí blanc s’ha convertit en la meva ombra. Som carn i ungla.

—Em sorprèn que se’l vulgui endur, la veritat.

—Pobret! Quan em desperto, sempre me’l trobo a la tauleta de nit observant-me i flairant el coixí amb desfici. Després el veig a la dutxa, traient el morro darrere la mampara. I, mentre esmorzo, es fa el juganer a la taula amb les engrunes de pa.

—Ja..., però pensi que hi ha una normativa molt restrictiva que regula l’entrada. A la majoria de països es força complicat.

—Escolti’m bé! Fins i tot m’acompanya a la porta quan surto per anar a treballar. I ahir, en tornar a casa, em va fer una broma. Va pujar a la cadira, s’aixecà sobre les potes del darrere i es posà a xisclar.

—Déu-n’hi-do! Malgrat tot, si jo fos vostè, m’ho estalviaria…

—Miri, a la meva dona li agradava viatjar i mai li vaig donar el gust. I així vam acabar.

—La nostra agència de viatges no es farà responsable si passa algun incident.

—Vull que gaudeixi de la vida. Sortirem a veure món plegats

—Gairebé totes les companyies aèries posen entrebancs amb els rosegadors.

—Doncs anirem en tren!

Comentaris

  • Companyia[Ofensiu]
    Prou bé | 13-03-2022

    Bon relat, ben imaginat i ben escrit. És, realment, una extravagància voler companyia i gaudir d'una mascota?
    Sort
    Amb total cordialitat

  • Carallot[Ofensiu]
    llpages | 12-03-2022 | Valoració: 10

    No va anar de viatge amb la dona i ara ho farà amb un ratolí? Aquest home és un pobre desgraciat que no toca ni quarts ni hores...
    Bon relat, Mansuba!

  • riure i plorar[Ofensiu]
    Atlantis | 12-03-2022

    M'ha fet riure i gairebé m'ha fet plorar.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament, entra a concurs.
    Gràcies per participar.

    Comissió XII Concurs ARC de microrelats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Mansuba

8 Relats

25 Comentaris

1326 Lectures

Valoració de l'autor: 9.71

Biografia:
Mansuba

Tot va començar per tenir un gran contador d’històries ben a la vora. Això va estimular el meu interès per la lectura ja de jovenet. Després de molts anys de gaudir de família i professió, van sorgir les ganes d’escriure històries. Vaig tastar la formació a una escola d’escriptura i em vaig quedar fascinat per aquest món. Avui encara hi segueixo enganxat.

L’abril del 2021 vaig publicar el meu primer llibre: Atrapat (Témenos Edicions). És un recull que inclou quinze contes i cinquanta-tres microrelats. Per a qui en vulgui fer un tast, alguns relats inclosos al recull es poden trobar també en antologies i llocs web d’accés lliure:

Conte L’Àngela (pàgines 83-86).
Conte Grans de sorra.
Conte Dues paraules.
Micorelat La col·lecció.
Microrelat Línia vermella.
Microrelat Traïció.

Mansuba era el terme que utilitzaven els àrabs dels segles IX i X per anomenar un problema d’escacs. Van ser molt populars al seu temps i els solien agrupar en col·leccions de problemes que anomenaven Mansubat. Aquests problemes sempre plantejaven una situació desesperada amb una amenaça decisiva, però que tenia una solució. Sovint, l’amenaça era de mat immediat (mat en una). L’objectiu dels Mansubat era obligar el jugador a trobar la solució, que era única. S’ha dit que tenien també un aspecte místic: al centre de la desesperació brolla l’esperança.