El que faré, el que voldria fer i fins arribaré

Un relat de: llacuna
Roca esperpèntica de records i dibuixos perduts
que trenquen ara i aquí amb la salubritat recomanada per qui no té diners
Celebrem així en pobresa el canvi de vida dels que no poden fer-ho
Retrobem-nos solament per mirar-nos als ulls.
Retrocedim mil dies i mil ambients.
i suposadament refets per no tenir més temps.
recuperem el provenir festiu.
Saps? no aniré amb tu al retoc de la santa,
el refredat del dia no m’ho aconsella pas
i per això, prorrogaré la permuta per més endavant

Comentaris

  • Deixar-se anar[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 24-04-2011 | Valoració: 10

    Fantàstic, quin gran poema! Gran exercici de deixar-se anar, amb un llenguatge molt precís i treballat, de frases llargues, de mar de fons, on hi ha tota una colla de pensaments que brollen sense parar. Mil imatges i un toc final simpàtic per trencar. M'ha agradat molt. És una poesia per llegir poc a poc, per tornar-la a llegir de nou, com ara quan acabi aquest comentari. Una abraçada i fins aviat!
    aleix