El principi del nostre encontre

Un relat de: llamp!
La glòria és perseguida en temps de guerres inhòspites
I la fam és vilipendiada pels opressors
I no queda més que plorar en desesperada sedició...

Els seus noms són insubstituïbles i arrancats de la família humana,
En la derrota de la germanor bíblica
I en el procés del camí sense retorn...

Els somriures, fotogènics, són enquadrats en un marc,
Que els circumscriu en emocions líriques
I que fan fremir de dubtes i interrogants...

El dolor, discernible, corrou l’esperit de superació,
I lleva la comparança amb els congèneres
En l’ intent arriscat per salvar la compostura...

La política de fracassos cau, i la moral, vil de patiment,
És el nom d’una llibertat demagògica
Que respira la seva darrera alenada...

Mentre l’home, la dona, els nens i nenes gentils, fent culte a la pau,
Fan compliments al civisme amb ofrenes
De manera tant natural i resignada...

Arrelar els principis, inicis de preceptes humans,
És feina innòcua en el sentir dels pistolers inanimats
Tot allò immaterial transcendeix a ser mal•leable...

Tot el que esperem és un món florit, lliure de pecats capitals,
En la via de la reconciliació i de l’amnistia pactada i democratitzada,
Quan repartir pètals de roses sigui només el principi del nostre encontre...



De... llamp!



Comentaris

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Enhorabona!

    Aquest poema, presentat al “Concurs ARC de Poesia 2011. Poesia Social i de Denúncia”, ha estat seleccionat per formar part del recull que l'Associació de Relataires en Català publicarà dins la Col•lecció Relataires (Editorial Meteora).

    En breu ens posarem en contacte amb tu via correu electrònic.

    Gràcies per la teva col•laboració,

    Junta de l'ARC

  • Un principi en el futur[Ofensiu]
    Unaquimera | 04-05-2011

    Quina alegria tornar a rebre un comentari teu, després de tant de temps... de més d’un any, de fet!
    Després de rebre’l, he buscat en el teu espai quin era el poema que havies enviat al concurs ARC de Poesia... i he fet just, ja que cal anar fins a baix de tot per trobar-ho.

    Un cop obert, m’he enfrontat amb un poema dur, que no ofereix gaires respirs als lectors: des de bon començament, els sustantius i els adjectius són forts i contundents, i mantens el to tens fins al final.
    Tan sols llavors el darrer trio de versos es permet un toc de color, potser d’esperança...

    En resposta al que em dius en el teu darrer comentari sobre els canvis a RC, et puc assenyalar un requadre que hi ha en la nova pàgina a dalt, a l’esquerra, a sota del mot “Cercador” : en ell pots escriure el nom/nick que desitges, després cliques sobre “Cercar” que està en groc, i et portarà fins l’espai de l’autor que busquis.
    És una manera ràpida de trobar autors en aquesta versió, sobre tot als “coneguts”, o com dius tu, als “companys de sempre”, és a dir, aquells que recordem sense errors com s’escriu el seu nom/nick.
    Hi ha una altra, que és clicant “Autors”, escrit amb lletres groques al costat de “Fòrum”, però és una mica més lenta... encara que suposo resulta útil en cas de no recordar la grafia exacta.

    Respecte a les visites/comentaris que rebo, crec sincerament que és degut a que mantinc el mateix hàbit des del començament, fa més de cinc anys :
    responc sempre als comentaris que rebo.
    Si l’altre autor pensa com jo, i fa amb els altres el que li agrada li facin a ell, és a dir, correspon amb un nou comentari, a poc a poc es van creant lligams literaris i humans, d’interès o fins i tot d’un cert afecte, que resulten molt grat ni que siguin virtuals.

    T’envio una abraçada de retrobament,
    Unaquimera

  • Desesperada sedició[Ofensiu]
    franz appa | 29-01-2011

    Poesia de combat, quant quasi se la pot sentir cridar (a mi em sona com si es recités per damunt d'un fons sonor de músicca heavy), i quant es fica enmig dels conflictes del nostre temps. Movent-se entre la lúcida desesperació i l'agitació revoltosa.
    Salutacions,
    franz

  • Temps d’espera[Ofensiu]
    Naiade | 29-01-2011


    M’has ofert un relat tristament ben realista, ben tractat i estructurat.
    M’ha agradat molt l’estrofa final, sembla obrir la porta a l’esperança.

    Una abraçada

  • Temps ensopit[Ofensiu]
    Byrf | 29-01-2011 | Valoració: 10

    Drama perfectament textualitzat! He passat uns mals dies, per dir-ho així, ja saps. Ah, si vols ( i perdona ) tinc la mateixa direcció de correu electrònic!

  • Recordatori[Ofensiu]


    Gràcies per participar!

    Si la teva obra compleix amb els requisits bàsics d’aquesta convocatòria, pel que fa a temàtica i extensió, ja entra a formar part del conjunt de poemes que el grup BROU seleccionarà per ser musicats.

    Si també vols que el poema entri a la fase de selecció per ser editat en un poemari recull, dins la col•lecció Relataires de l’editorial Meteora, recorda que has d’enviar l’enllaç d’aquest lloc web on ha quedat penjat a l’adreça electrònica de l’ARC (associacio.relataires@gmail.com), i que la condició bàsica per poder participar en aquest nou llibre de l’Associació és ser-ne soci.

    Gràcies de nou!

    ARC