EL PEIXET PETIT

En un indret de Catalunya hi havia una família que tenia una barca heretada de l'avi, ells eren pagesos. Sols en ocasions especials l'empraven, ja que el que havia sigut pescador havia mort al mar.

I un any que va ser molt pobre en vi i en blat i patates el pare de família va pensar en agafar la barca perquè el dia de Nadal poguessin menjar a una mica de peix també.
.
La barca de l'avi estava varada com sempre, li va costa ajuda d'uns amics per posar-la a l'aigua. Va anar a un indret que recordava era bo per pescar. Quan li va semblar tindria la xarxa plena, la va recollir. I va tenir la sorpresa de la seva vida.

Dins solament hi havia un peixet petit, el va mirar amb cara de pena que es va transformar en admiració quan el peixet li va parlar .
- Bon home, sóc un peixet petit, deixem anar, ja que poca menja en feries de mi. Si em deixes créixer una altra vegada potser sí que fareu festa amb mi.

L'home admirat de què un peix pogués parlar el va deixar anar , el va acaronar i li va dir.

- Vés, vés amb la família, un peix que sap parlar deu ser una mica màgic i mereix viure, nosaltres podem passar el Nadal sense peix.

El peixet li va agrair i feia moure el caparro m´entres li deia Adeu i Bon Nadal !

L'home va tornar a la platja , va treure la petita barca i no va dir res a ningú, l´haurien pres per boig. En aquest món els peixos no parlen o si?. Ai que malament dec estar!. I es va encaminar a la seva llar amb les mans buides.