Cercador
El paratge més insòlit
Un relat de: nadaexiste- Compartir:
La travessia de la foscor morta
em duu a Paratge de Solitari,
recomanat
pel Déu de tots els misteris.
La lluna em fa nosa,
però sense rellotges no.
Tinc una llàgrima a l’estómac:
quan sortirà?
La meva infantesa
perdura en qualsevol
de les meves edats.
D’aquí la meva controvertida il.lusió,
farcida de càntics silenciosos que poblo amb el meu cos,
i amb la meva veu sonora o muda.
Sergi Elias
13-10-2011
em duu a Paratge de Solitari,
recomanat
pel Déu de tots els misteris.
La lluna em fa nosa,
però sense rellotges no.
Tinc una llàgrima a l’estómac:
quan sortirà?
La meva infantesa
perdura en qualsevol
de les meves edats.
D’aquí la meva controvertida il.lusió,
farcida de càntics silenciosos que poblo amb el meu cos,
i amb la meva veu sonora o muda.
Sergi Elias
13-10-2011
l´Autor
650 Relats
1862 Comentaris
589596 Lectures
Valoració de l'autor: 9.86
Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.Últims relats de l'autor
- UN CANT MUT
- EM PESEN EL CAP
- MENTRE ENS CRUSPIM L'ELEFANT
- DE TANT QUE L'ABSURD ENS OBSTRUEIX MOLTS CAMINS
- ESCAPADA A RISC
- ENVRAVACIONS
- M'HAN SUÏCIDAT
- GOIG D'ANHEL DE VERITAT
- A LA FI, VIA LLIURE
- CANT A L'ARMONIA SENSE AMO
- SOMNIO QUE M'ESPERES, PERÒ BOJAMENT
- LES NOVES PRIMAVERES
- Reflexió jo-jo
- RESSORGIMMENT IRRACIONAL
- JA SIGUI PENA, GUERRA O PRESÓ