El paratge més insòlit

Un relat de: Bonhomia
La travessia de la foscor morta
em duu a Paratge de Solitari,
recomanat
pel Déu de tots els misteris.
La lluna em fa nosa,
però sense rellotges no.
Tinc una llàgrima a l’estómac:
quan sortirà?
La meva infantesa
perdura en qualsevol
de les meves edats.
D’aquí la meva controvertida il.lusió,
farcida de càntics silenciosos que poblo amb el meu cos,
i amb la meva veu sonora o muda.

Sergi Elias
13-10-2011

Comentaris

  • El paratge més insòlit[Ofensiu]
    Vivian | 13-10-2011 | Valoració: 8

    Toca l'ànima. Preciós

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

514746 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.