el pallasso sorneguer

He estat un temps sense entrar a RC i quina ha estat la meva sorpresa quan t'he vist entre les més ben valorades! Enhorabona!
T'ho mereixes. Lluny de tractar-te d'obsoleta i passada de moda et diré que ets una màquina d'escriure!
Veig que a més de la poesia també et dediques a la crítica social, i crec que ho fas igual de bé o fins i tot millor. Quina enveja!

Per cert, en quin món més petit que vivim!!

que abans no sigui massa tard, m'agradaria anar on tu has estat vivint, ja que sempre que et llegeixo, quetzcoalt, n'aprenc alguna cosa, a més de ser una persona que escrius molt bé (i quan dic molt bé ho remarco de debò, molt bé) i tens una gran sensibilitat; m'ensenyes coses perquè estan ben argumentades.

Molts petons

...les seves dimensions i es presenta curull i complet. Amb el teu mirar ens ensenyes els relleus, els volums, la vida que, renouant, avança. En tu viuen molts mons que entre ells s'enriqueixen, i tenim la immensa sort que, amb la teva escriptura, intel·ligent i tendre, ens els dónes a conèixer.
Com s'ha format la teva sensibilitat? És el do d'una deessa.
A partir d'aquest bust pintat com un pallasso ens presentes passat, present i futut i, en tots els temps, la dura lluita per viure dins la força del viure mateix.
Una forta abraçada!

Abans de res, t'agraeixo de cor, tots els teus pulcres matisos.

Aquesta crònica em sembla molt encertada i lúcida, digna d'una persona entusiasta de l'antropologia més descriptiva i compromesa; valgui la redundància, més real, més senzillament humana.

Només et demano que quan retorneu a la nostra Mediterrània, portis llavors per una Terra que fretura per escoltar opinions plenes de sensatesa.

Viatjar és el que et fa bategar, però sobretot perquè no tens pressa en desgranar tot el que vius, i compartir-ho amb els qui t'acompanyen i et volten.

Salutacions.

P.S. Ja veus que fins i tot un comentari pot requerir una re-lectura. Gràcies.

Fantàstic.
Bon ritme i paraules precises per a una reflexió crítica de la política a Costa Rica (que, no ens enganyem, és el país menys corrupte de Centreamèrica...) i la influència, evident, nord-americana.
Hauries pogut descriure una mica més els espais i també la vida universitaria del país perquè, almenys a mi, m'has posat la mel a la boca i només l'he pogut tastar a mitges.
En fí, amb més o menys descripció, un molt bon relat.

Felicitats i una abraçada Mediterrània, m ;)

Jordi

Ets tant bona cronista com poeta.
Tens un traç serè i implicat en el que escrius, ens fas de guia amb una mirada irònica, però melangiosa.

M'agrada la contemplació del nas de pallasso des de tants punts de vista, depèn evidentment de les edats i les vivències de cadascú que el mira.
Descrius les poques possibilitats dels estudiants limitats per la falta de recursos econòmics, ens endinses poc a poc pels carrers i la plaça, per arribar al cor del poble.
El futur, dictat per tantes circumstàncies, com sempre en mans del més poderós...

mataran al pallasso o es riuran amb ell de la pobresa...?
Una pregunta que viatja amb el vent i resona dins dels cors!

M'encanta captar tantes sensacions que venen de lluny, ens deixes veure molt més enllà d'on ens arriben les mirades.

Un petó molt gran!