El país de la bona sort

S'esdevenen cants indomables
d'ocells que volen cada cop més enlaire.
Fan que el cel s'ompli de goig
i jo em preparo per alçar el meu vol.

Admiro els meus germans,
aquí dalt, com dansen,
ressonen melodies
i arriba una dolça flaire.
A la rodalia brota cada tros
d'espuma de mel sembrada al sol.

Els animals de baix
vénen amb mi
a comtemplar l'aire
que ens regala vaixells de palla.
Ens allunyem,
amb el temps bo,
coneixent espais
d'un especial do.

On hi havia una vegada
gots de flux de mermelada,
això si: guaita renoi!
perfecta,
feta a pas de cargol,
ara recuperem les mil diades
any rere any oblidades
perque volem fer del món
el país de la bona sort.