El nou Estatut

El nou Estatut ha de garantir la nostra identitat o no cal.
Quan algú parla d'autodeterminació, els constitucionalistes de conveniència li contesten que ja ho vàrem fer aprovant la constitució, - Euscadi no ho va fer - i a més reblen el clau dient que cada elecció ja és una mena d'autodeterminar-se. I abusant d'una veritat a mitges…Una cosa és el text, forçosament ambigu donades les circumstàncies en que es va redactar, i l'altre l'esperit suposadament de concòrdia que diuen va menar a un pacte d'Estat.
Els partits espanyols, prescindint de l'esperit que va presidir el pacte constitucional, han tirat al dret i han oblidat els esforços i renuncies que els pobles de cultura no castellana van fer per no trencar el que ells anomenen Espanya. Els catalans i els bascos, van fer massa concessions per a una entesa i una sortida del franquisme en pau. L'experiència, però, va demostrant cada dia, que aquell sacrifici o ingènua bona voluntat, ha esdevingut inútil. I la carta magna és ignorada, o manipulada pels espanyols, al seu aire, de forma sempre restrictiva per Catalunya. Sigui del color polític que sigui el poder - " todos a una como en fuenteovejuna" - Aquell pacte, que es va fer ratllant la indignitat, amb la cessió de coses que un país lliure no podia haver acceptar mai. Va ser un pacte entre desiguals - Excusem, però, aquells negociadors sotmesos a la mirada d'aquells poders fàctics, plens del poder immutable de la consciència espanyola, d' abans de la dictadura, durant i després…En el pòsit històric i imperial, encarnat en l'ànima castellana. Amb una identitat clara i amb el dret de conquesta, innegociable, com a situació normal. Per a mostra il·lustrativa: l'actitud de Rei…que ho té clar…o juga amb ells, fins els més ridículs detalls d'elecció de noms pels descendents, fins coses series com la ignorància de la existència de llengües diferents al castellà en amplis espais de l'Estat. Deu tenir l'instint de conservació suficient, per saber que, el lliurament sense límits als pobles de cultura castellana és la garantia per mantenir la monarquia. I amb les coses de menjar no s'hi juga.
Les nacions peninsulars, no castellanes, oprimides durant tres quarts de segle, per no referir-nos als antecedents històrics més remots, van perdre una oportunitat històrica en la negociació de la Constitució, en un moment de relativa feblesa espanyola post dictadura, i en va resultar un híbrit manipulable pels qui han tingut el poder de forma ferma. UCD, PSOE o PP. Els pactes entre desiguals porten un risc de derrota del més feble. Encara que sempre és possible una altra oportunitat…
Ara tenim una altre possibilitat: desmarcar-nos, senzillament no firmant el "pacte espanyol" que ha menystingut la plurinacionalitat de l'Estat i amaga intencions centralitzadores. Serà interessant observar davant un nou Estatut rebaixat o no, qui estarà per adherir-s'hi i qui no, entre nosaltres mateixos…
Enric Cirici 12.05.05