Sant jordi 2005

Un Sant Jordi cansat, repetit, més emboirat que altres anys, menys gent a la llibreria. Tots més feixucs, més vells…més decebuts d'il·lusions ingènues. Una conversa amb el ex President per complir amb l'expedient anual. Un desencís en veure, com poden prostituir el nom de la rosa, els que premen la rosa sense creure ni en la ideologia ni en la pàtria…almenys s' esgarrinxessin amb les punxes del branquilló. Pot ser que Catalunya acabi sent governada per algun malabarista...
Jo sol, no del tot…nou nets triant llibres que potser no llegiran mai. I a fora comença a ploure i sento fred interior i recordo la llibreria de Limoges, de la passada setmana santa, dedicada només a llibres occitans…Quina moral!!. Potser algun dia quedarà un ximple venent llibres en català en un racó de Barcelona, en el dia de Cervantes celebrat pels babèlics i subvencionat per Madrid, com "acerbo cultural d'Espanya".
I la donzella innocent ha fet una parella de fet amb Sant Jordi, i un pacte innocent per viure d'utopies i perdre la rosa, com els pobles perdedors què decideixen el no res.
Els impotents esperant el manà, que creuen arribarà negociant amb qui els vol veure morir. Les roses descolorides com la multitudinària gentada de Sant Jordi. I el soroll de les esgarrapades dels polítics per asseure's a les cadires calentes, negociades i venudes com plats de llenties, i tots com a folls a les "casetas de la feria de abril de Sant Adrià"…Un milió de persones, que han resultat cent mil...Que esperar d'un Sant Jordi impotent per protegir la nostra identitat segle darrera segle…? Que no mata mai el drac! Que esperar d'una donzella amb la innocència perduda…? Que esperar d'un País que juga amb símbols fàcils, sense comprometre's seriosament…i encara, per si fos poc, compartint els amors amb Sant Valentí…I crèiem que encara teníem País...!

Enric Cirici