Cercador
El noi de l’Hortènsia [5]: Arnau de Castissent
Un relat de: rautortorDesprés del funeral, al que assistí com un familiar més –la gent s’estranyà que no ho fes de concelebrant–, el xicot, acostumat a una vida més anònima, va volar aviat del poble i es traslladà a Barcelona, atès que Roma, de moment, no era un lloc segur.
Un cop allí, exercí d’assessor de finances. A poc a poc, s’anà introduint entre la burgesia barcelonina. Sobretot, perquè va saber aprofitar el moment de la guerra i la neutralitat del país per accedir als beneficis que aquest fet propiciava. D’aquesta manera acumulà una enorme fortuna ja que, a diferència d’altres, va saber transformar els guanys en capital, gràcies a la seva natural circumspecció.
Acabada la contesa, tornà a Roma. A la residència hi trobà una carta de Nogara, datada de feia quatre anys, on el convidava a reunir-se amb ell a Milà. Llavors, tantost com li fou possible, viatjà a la capital llombarda per integrar-se com a soci a l’equip del financer. I amb ell, l’any 1930, s’incorporava a l’administració vaticana.
En tots aquests anys, la seva vida sentimental fou prolífica en aventures i amants. Això sí, sense establir mai cap mena de lligam afectiu que anés més enllà del tracte, que, cal dir-ho, sempre fou respectuós i franc per la seva part. Així i tot, alguns deixaren rastre en la seva vida. Com Paola, una noia romana de família benestant que es prostituïa per gust i que, des del primer moment, acollí l’estudiant de teologia i li ensenyà l’abecé de l’art amatòria; com també, Guido, un jove que tractà en els seus freqüents viatges a Venècia.
D’altra banda i sense saber-ne el motiu, Francesc de Santa-Clara abominava del seu nom. Ja des de petit solia emprar en jocs i escrits l’àlies d’Arnau de Castissent i com a tal es donà a conèixer a Barcelona.
Comentaris
-
Molt interessant[Ofensiu]aurora marco arbonés | 18-06-2015 | Valoració: 10
La història està en tota la seva salsa: situació econòmica, nova ocupació, vida amatòria satisfactòria...
I, a més a més, en Francesc vol canviar de nom, adquirir una nova identitat que s'adeqüi als seus desitjos.
Què més passarà? -
Maduresa[Ofensiu]Edgar Cotes i Argelich | 17-03-2015
Així va continuant la història d'aquest personatge que hem vist des del seu naixement sobrenatural, passant per una infància dura i una jovenesa i edat adulta més que curioses. Aquí en la seva maduresa el personatge va voltant pel món buscant quin és el seu camí i per aprendre noves coses. Perquè no es para mai d'aprendre coses noves. Nulle die sine linea com dirien els antics, oi? ;)
Edgar -
Interessant...[Ofensiu]Mercè Bellfort | 17-03-2015
veure com va progressant en Francesc, bé, ara ja Arnau de Castissent, endinsant-se en el món de les finances amb èxit.
Vaig seguint les vicisituds del personatge amb interès i curiositat per veure com s'anirà desenvolupant el seu futur.
Una història molt ben narrada, una lectura amena. Què més es pot demanar?
Fins el proper lliurament! -
M'atrapa[Ofensiu]Carles Ferran | 11-03-2015
Segueixen les aventures del gran personatge, que cada cop ens deixen amb més ganes de saber-ne la continuació. Una gran història.
-
En noi del'Hortènsia adult[Ofensiu]SenyorTu | 07-03-2015
Ens estem acostumant a trobar cada mes una entrega de la biografia del noi de l’Hortènsia... aquesta vegada narres un període ben extens en el temps i variat en les activitats del jove Francesc. És evident que sembla que li ha arribat l’edat adulta, però no dones pistes de cap a on decantarà la història, així que haurem d’esperar l’abril.
-
es bo[Ofensiu]montserrat vilaró berenguer | 06-03-2015 | Valoració: 10
Un bon relat, vaig seguint tots els que fas.
Ens veiem
Montse
l´Autor
222 Relats
757 Comentaris
138536 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.
Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen
Últims relats de l'autor
- Haikus de primavera
- ... i els canons deixaren de cridar
- És quan penso en tu
- Laocoont 2.0 [a Tel Aviv]
- L’àngel caigut
- El cromlec dels dotze menhirs
- Quan arribi l’hivern
- Sé d’un lloc, sé d’un temps
- L’om i el llamp
- Nit de finestres
- Abans de res, abans de tot
- El mastí del cavaller
- Amb el darrer vol
- L'aroma
- Encara