El noi de l’Hortènsia [5]: Arnau de Castissent

Un relat de: rautortor
La mort del senyor oncle alliberà el jove Francesc del compromís contret respecte del seu futur. El clergue representava el passat, un passat obscur i autoritari. Malgrat tot, el seu tutor li llegà un gran patrimoni que incloïa la casa pairal de Castissent.

Després del funeral, al que assistí com un familiar més –la gent s’estranyà que no ho fes de concelebrant–, el xicot, acostumat a una vida més anònima, va volar aviat del poble i es traslladà a Barcelona, atès que Roma, de moment, no era un lloc segur.
Un cop allí, exercí d’assessor de finances. A poc a poc, s’anà introduint entre la burgesia barcelonina. Sobretot, perquè va saber aprofitar el moment de la guerra i la neutralitat del país per accedir als beneficis que aquest fet propiciava. D’aquesta manera acumulà una enorme fortuna ja que, a diferència d’altres, va saber transformar els guanys en capital, gràcies a la seva natural circumspecció.

Acabada la contesa, tornà a Roma. A la residència hi trobà una carta de Nogara, datada de feia quatre anys, on el convidava a reunir-se amb ell a Milà. Llavors, tantost com li fou possible, viatjà a la capital llombarda per integrar-se com a soci a l’equip del financer. I amb ell, l’any 1930, s’incorporava a l’administració vaticana.

En tots aquests anys, la seva vida sentimental fou prolífica en aventures i amants. Això sí, sense establir mai cap mena de lligam afectiu que anés més enllà del tracte, que, cal dir-ho, sempre fou respectuós i franc per la seva part. Així i tot, alguns deixaren rastre en la seva vida. Com Paola, una noia romana de família benestant que es prostituïa per gust i que, des del primer moment, acollí l’estudiant de teologia i li ensenyà l’abecé de l’art amatòria; com també, Guido, un jove que tractà en els seus freqüents viatges a Venècia.

D’altra banda i sense saber-ne el motiu, Francesc de Santa-Clara abominava del seu nom. Ja des de petit solia emprar en jocs i escrits l’àlies d’Arnau de Castissent i com a tal es donà a conèixer a Barcelona.

Comentaris

  • Molt interessant[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 18-06-2015 | Valoració: 10

    La història està en tota la seva salsa: situació econòmica, nova ocupació, vida amatòria satisfactòria...
    I, a més a més, en Francesc vol canviar de nom, adquirir una nova identitat que s'adeqüi als seus desitjos.
    Què més passarà?

  • Maduresa[Ofensiu]

    Així va continuant la història d'aquest personatge que hem vist des del seu naixement sobrenatural, passant per una infància dura i una jovenesa i edat adulta més que curioses. Aquí en la seva maduresa el personatge va voltant pel món buscant quin és el seu camí i per aprendre noves coses. Perquè no es para mai d'aprendre coses noves. Nulle die sine linea com dirien els antics, oi? ;)
    Edgar

  • Interessant...[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 17-03-2015

    veure com va progressant en Francesc, bé, ara ja Arnau de Castissent, endinsant-se en el món de les finances amb èxit.
    Vaig seguint les vicisituds del personatge amb interès i curiositat per veure com s'anirà desenvolupant el seu futur.
    Una història molt ben narrada, una lectura amena. Què més es pot demanar?
    Fins el proper lliurament!

  • M'atrapa[Ofensiu]
    Carles Ferran | 11-03-2015

    Segueixen les aventures del gran personatge, que cada cop ens deixen amb més ganes de saber-ne la continuació. Una gran història.

  • En noi del'Hortènsia adult[Ofensiu]
    SenyorTu | 07-03-2015

    Ens estem acostumant a trobar cada mes una entrega de la biografia del noi de l’Hortènsia... aquesta vegada narres un període ben extens en el temps i variat en les activitats del jove Francesc. És evident que sembla que li ha arribat l’edat adulta, però no dones pistes de cap a on decantarà la història, així que haurem d’esperar l’abril.

  • es bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 06-03-2015 | Valoració: 10

    Un bon relat, vaig seguint tots els que fas.
    Ens veiem
    Montse

l´Autor

rautortor

222 Relats

757 Comentaris

138536 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.




Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen