El món ordenat

Dius que això és "per a riure", i jo no li veig la gràcia. De debò. És més, les darreres línies gairebé m'han fet venir ganes de plorar. També he de dir que jo ploro com si res. Però això de la paternitat, no sé perquè, em toca... suposo... ara que hi penso, que deu ser perquè m'imagino que és com el punt feble dels homes... Es a dir; si una dona (sense problemes de fertilitat, que això és una altra història), vol ser mare, a tota costa, i té poques manies, per dir-ho així, ho té facilíssim... Un bon clau, nou mesos... i llestos. Ara bé, què pot fer un home que amb tot el seu dret, vol ser pare, i gaudir-lo, però no te parella...?
M'has recordat al protagonista del meu relat "L'anhel". Si no l'has llegit, t'hi convido...

No tot ha de ser tan, tan negatiu...

Ànims! Una abraçada!

En aquest mon que nomes es mou,
en la recerca del plaer, del tenir i el poseïr.
S' intenta posar ordre en un caos ordenat;
s' intenta marcar els records ,
amb colors vius i brillants,
per aixi mantenir.los desperts ...

Masa complicat per a mi,
lo bonic es no saber cada mati,
com finirà el dia, es una pàgina en blanc,
i cal escriure-hi cada dia .
Avet