El món de les claus perdudes

Un relat de: llacuna
Cada persona som capitanes del nostre propi vaixell, tot i que de vegades en perdem la consciència, la nostra vida només la porten nosaltres endavant o endarrere, es decideix o es deixa de decidir, només nosaltres triem allò en què hi volem creure i cap altra persona, tret de les tempestes naturals poden entrar i inundar les càmeres o fins i tot la coberta, contra la natura no s’hi pot fer res, però si no volem que algú pugi al nostre vaixell, només cal dir no, el viatge és llarg i necessitem calma i concentració i alhora si volem convidar algú, està bé, però el vaixell el dirigim nosaltres, bé potser si ens agafa un mareig podem deixar-lo en mans d’algú de confiança, però cal recuperar-se i continuar al front, el mar és immens i només el fet de gaudir de cada dia de sol, vent i força ens ha de mantenir fermes i despertes, navegar és el gran plaer.

Comentaris

  • Tot el que diu el relat és cert i està bé...[Ofensiu]
    Mena Guiga | 25-10-2012

    ...únicament que el títol em semblava més que seria un conte o ...on són les claus? En el fons del mar, com diu aquella cançó? :)

    Mena

  • Gràcies...[Ofensiu]
    free sound | 18-12-2011 | Valoració: 10

    Bonic relat!!!
    Navegar és el gran plaer,
    i nosaltres les pròpies capitanes!!!
    Bonic món aquest!!