El meu pou transparent

Un relat de: Bonhomia

El meu pou
és plè d'una aigua transparent.
Però a través d'ella
no s'hi veu res.

Jo ja fa temps
que sóc al fons del pou.
I tampoc hi veig res.
Quan plou sento les gotes,
tremolo d'enveja
pels que són allí dalt.

Però jo,
del meu pou,
no puc sortir.

Una força
m'empeny cap avall
i toco sempre el fons,
ofegat en vida,
plorant per culpa
d'aquest món traïdor.

Comentaris

  • Pous traïdors...[Ofensiu]
    brideshead | 11-06-2007

    Buff.... aquest poema tan trist i demolidor, no deixa veure ni un bri d'esperança. I quan el tornes a llegir, aquesta sensació creix i t'esborrona la pell. Té el mateix to de pessimisme i incomprensió que desprenen les paraules de la teva biografia. Espero que només respongui a una necessitat puntual d'explicar un sentiment que suposo que tots hem tingut, o tenim, en algun moment, però que no reflecteixi cap situació real. Jo, personalment, estic d'acord amb tu, i també em faig tot sovint la pregunta de... per què? Però també sóc del parer que llepar-se les ferides serveix de ben poc, perquè el món segueix rodant i rodant i poques coses canvien al cap i a la fi. Però sentir-se positiu i amb ganes de canviar, al menys, tot allò que està al teu abast és un bon punt de partida per trobar-li una "certa" explicació a tot plegat.

    Amb tot, deixa'm dir-te que el teu poema transmet el que suposo que has volgut transmetre: desolació i derrota. Espero que la transparència de l'aigua del teu pou et deixi, un dia o altre, albirar el sol...

    Una forta abraçada, Sergi. I gràcies pels teus comentaris. Són molt ben rebuts i molt encertats.

    Fins la propera!

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

514015 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.