el meu mur

Un relat de: josepsalatermens
Avui m’han dit que sempre estic plantat davant d’un mur, pensant què hi ha al darrere. N’hi ha d’altres que passen de llarga, que no els preocupa gens, o que de seguida es cansen.
Estic obsessionat per l’eternitat, el que és espiritual, allò impossible, Déu...I em trobo amb aquest mur que no em deixa veure l’ultima realitat del tot, del que existeix.
Seria molt fàcil acollir-me a una religió, n’hi ha milers i totes tenen la resposta, aleshores ja tindria la meva angoixa resolta, no caldria amoïnar-se, només acceptar per vertaders els seus dogmes i ja està, ja podríem viure amb pau i joia.
Però jo no vull que ningú em parli de Déu, que ningú m’expliqui quina és la seva geometria, on comença i on acaba, el que és i el que no és.
El que jo vull és veure a Déu mateix, però llavors em trobo amb un mur que només serveix per estimbar-me, la meva ànima, estimbar la meva ànima amb un mur de pedra picada.
Amb paciència m’hi vaig fixant en tots el relleus, els profetes, les escriptures, els sants...Observo amb molt detall per si puc descobrir una esquerda, per petita que sigui, que em permeti clissar tota la veritat, la veritat nua.
Mentre sento, molt lluny, una veueta que em diu : has d’estimar, has d’estimar...
Sóc incapaç de poder comprendre perquè existim, tenim un origen? Som? Ca! Pot ser no som res, ni tan sols pensaments o abstraccions. Fins i tot la terra que trepitgem només és una il•lusió.
I les nostres sensacions, en que consisteixen? De què estan fetes?
Penso, per un moment, que pot ser després del mur ni hi hagués res, però res de res. Això seria tan terrible?
Encara m’arriba el so fluixet que em va dient: has d’estimar, has d’estimar...
Farà uns anys sabia molt bé quin era el principi, tenia ben apreses les frases que donaven resposta a qualsevol dubte, unes frases que
els grans entesos havien elaborat amb força cura i que ens feien sentir ben segurs, que ens hi podíem posa de peus.
Però el molt llegir m’ha fet desllegir tots els triumfalismes, les meves catedrals s’han ensorrat i esmicolat.
-Has d’estimar, has d’estimar...

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de josepsalatermens

josepsalatermens

110 Relats

29 Comentaris

51179 Lectures

Valoració de l'autor: 9.40

Biografia:
Vaig neixer el 5 de març de 1961. Treballo en un hospital i estic casat i fillat. M'agrada la natura i estar de tant en tant un mica sol amb mi mateix, però també necessito tenir algú al meu costat.