El meu camí

Gràcies Mena (o Tanganika), et segueixo i et llegeixo, m'alegra saber que t'has sentit identificada en el meu relat, són molts segurament els pensaments comuns, sobretot si ets una persona que t'atures a observar la vida però encara més a assaborir-la.
Un abraçada!

...un relataire em confon amb tu. Penso que sí, que alguna cosa hi ha. També escric eròtica (sota el nick Tanganika) i a més tinc un tercer avatat (Touchyourbottom).
Aquest relat de 'El meu camí' també em fa pensar en mi. Tot i que no ens coneixem de res.
Em fa pensar si ets d'octubre i si tens cap a cinquanta anys. No pot ser!

I és que a mi m'encanta anar a cafeteries o terrasses amb encant i allar llegir, escriure, sentir, intuir, anotar.

Paro de parlar de mi, que el comentari és al teu relat. M'hi he sentit identificada.
I t'afegiré: 'no deixis mai que el camí es desdibuixi'. Si no es pot sol/a, buscar gent afí, interaccionar, no abandonar-se.

Abraçada i no deixis d'escriure el que sentis, vulguis, amb el nick que sigui. Alliberar és salut.

I que aquestes diades siguin plenes de llum!

Mena

Us agraeixo els vostres comentaris sempre tan encoratjadors. Una abraçada sincera.

Aquest preciós relat és com una meditació. Cercant un lloc tranquil sota un pi i escrivint, et fas un be tan gran! Penso en el bosquet que hi ha davant l'església de Sant Pere de Reixac, a Montcada i Reixac. Una forta abraçada.

Aleix

Llegit amb pauses llargues entre les paraules, el relat es converteix en una reflexió llarga, en un dia en companyia d'un mateix, gaudint a estones d'un entorn i a estones de la soledat. Espero que les teves passes et portin pel camí bo cada vegada que facis una elecció.