El meló mal triat

El meló mal triat és massa madur, ja fa sopes. El meló mal escollit no és gens dolç i només serveix per afegir a daus a l'amanida. El meló pell de gripau granellut és l'acneic amfibi que salta, salta, saaaaaltaaaaaa i es menja les vocals d'una afortunada sopa de lletres o desafortunada sopa de lletres perquè vol ser un 'vocalferit' i les consonants ja afectaran a algú altre o no afectaran a ningú. El gripau rellisca amb una taca d'oli d'arbequina de primera premsada i vola, vola, volaaaaaa fins el terra cobert amb pàgines de premsa rosa on una reina somriu perquè s'ha operat àdhuc els pàmpols de les orelles i s'ha fet fer els clotets de Venus per accedir a un plaer que no tenia i no li donava la gana la gana la gaaaanaaaaa o va punxant amb la corona mentre treu fum pels queixals del no-seny. Entra la mestressa: vulgar, amb un inici de dentició de rosegadora inquieta, carregada de tatuatges d'hortalisses i farcida d'anells als genolls. D'un d'ells en penja una clau com de conte de princeses que fan suflés vestides amb xandalls d'organdí amb un estampat de gripaus que hi esquien, tela lliscosa perfumada amb essència de meló cantaloup. I un llop udola per fer cantar la lluna per cada cràter que emana un so diferent inefable mentre un fabulador es confabula amb l'univers per causalitzar que un meló ben triat o un meló mal triat...

Com cada matinada, el gat rasca la porta. Demana més pinso i que se li canviï l'aigua: la vol neta, fresca i regalada. L'ha despertada. Però el farà esperar uns minuts. Recolza el cap contra el coixí prement el front, ulls ben closos, sense ofegar el nas... mirar de no pensar en res i deixar que el fil es capdelli enrere.

El quadern de navegació, el ioga blanc, funciona si s'ha tingut disciplina, si s'ha practicat. I així s'enceta una imatge de l'oníric recent que de forma a vegades més clara a vegades més obscura confegeix una de les històries acabades de captar/crear/arreplegar...l'inconscient és inesgotable...però vol explorar-lo. I entendre'l.

No té temps d'anotar el que recorda. No han aparegut colors...i sí olors? I veus? Té clar que ella era cada personatge, ho va llegir. Quina relació hi ha entre ella i un meló? I entre ella i les dones imbècils que vol jutjar? I quin rostre era el del fabulador?

Cal obrir la porta, que la mascota no ha d'esperar. L'acaronarà. El felí ronxarà, satisfet. I li picarà l'ullet. O és que encara es troba immersa en un somni?

Això només ho sap el gat...tot i que ara està dormint profundament. Després no es pot saber si ho recorda ni si ho anota.

No. L'entesa entre les parts del cervell reptilià no poden solventar aquests dubtes. Sí, va dient-li el gat: només s'aconsegueix arran de la intuïció al plexe solar no edificat amb grataterres sobre gespa de bigotis de morsa ametllera. Apalanca un somriure i empalma: l'estampa en un meló mal triat o qui sap si ben triat que ara té boca i si parla serà amb les vocals que fa engolir d'un plat fondo...