EL LLAC ALPÍ

Aquell dia d'agost estàvem asseguts sota uns arbres molt grossos. La seva ombra ens protegia de la calor. Les muntanyes altíssimes ens envoltaven com una rotllana. A baix de tot el blau d'un llac, el blau intens dels llacs alpins. Mai he vist un color tan intens a l'aigua que a la riba dels llacs formats sota les moles imponents algunes amb neus perpètues.

El cafè no gaire gran a la vora del llac, flors de colors anaven fins a tocar l´aigua i papallones de color voltaven d'una flor a altre. No feia vent era un dia calmat , ni una fulla del brancam dels avets es movia. Uns ànecs petitons lliscaven per l´aigua seguint la mare. En una taula jo amb el meu cafè amb llet, la taula propera una família composta dels pares i dos nens rossos petitons no devien arribar ni a dos anys. Es veia eren bessons nen i nena. Bonics i riallers es van aixecar de les seves cadires i varen córrer prop de l´aigua volien veure els aneguets.

La seva mare s´aixeca i els crida pels seus noms. Els va dir no s´acostessin gaire al llac podrien caure, els va agafar de la mà i es va dirigir amb ells perquè així subjectes poguessin mirar la família d'anades .

Parlava amb ells en català, em va sorprendre no tenien cara de ser el meu país. El pare somrient va restar assegut mirant uns mapes molt atentament.

En passar pel meu costat vaig sentir els menuts parlar entre ells. Parlaven un idioma inintel·ligible per mi, mes entre ells s'entenien la mar de bé.

Unes velletes en passar pel seu costat preguntaren en francès a la mare. Ils sont gemeaux n'est vrai ? Si va dir la dona són bessons . Una dona acarona les cuetes rosses de la nena i afalaga al noiet que mirava rient.

Jo mirava la família ,les muntanyes altes i la pau que respirava després de tant de brogit en la meva vida diària. Allò era un oasi de pau. Els nens ara s'empaitaven entre les taules buides i continuaven xerrotejant i rient . Qui parlava més era la nena i el nen assentia i també hi ficava la cullerada. Es veien tan propers i tendres, semblaven dos animalets feliços , dos cadells en plena harmonia amb la natura.

Un cop que es varen acostar a la meva taula, la mare els va renyar i va dir no molestessin el senyor. Jo vaig contestar que ans al contrari em feien molta gràcia els seus jocs i l'idioma en que parlaven, quin era?

La dona em va mirar amb els seus ulls tan semblants als nens de color clar i va dir. Ho sento senyor , són petits encara no parlen, bé sí que parlen amb el seu idioma particular entre ells. Suposo que intenten parlar català, més no s´en surten encara. Ara entre ells s´entenen la mar de bé. Suposo que deu ser cosa de bessons i em va somriure.

Jo vaig quedar amb la boca oberta, clar per això no els entenia , encara no parlaven bé el català. Vaig riure jo també i vaig alabar els menuts i vaig continuar mirant el joc dels infants. Aquell dia era tot perfecta, inclús els nens rossos jugant a la riba del llac. El paisatge imponent i la meva tranquil·litat de les merescudes vacances.