El gen de la moralitat

La natura no entén de moralitat, l'únic objectiu de qualsevol espècie és assegurar-se la descendència, la supervivència dels seus gens. I si per això cal matar, doncs endavant, ho fa.

Un exemple el tenim amb el trencalòs. Quan en lloc de néixer un únic poll, n'acaben essent dos, el gran no deixa menjar el petit, i aquest mor literalment de gana. I us podeu preguntar, per què en té dos, si només en sobreviurà un? Doncs es veu, que l'únic motiu de l'existència del segon és ser el recanvi per si el primer mor.

Si us explico això és per demostrar que és l'home qui ha inventat això de la moralitat, un concepte prou eteri, que ens serveix per poder brandar-lo com ens plau i així puguem justificar el que ens convingui.

I si, aquest relat ha de parlar sobre les mirades, i qualsevol que m'estigui llegint pensarà que m'he equivocat o m'estic sortint del tema. Però no patiu, això ja arriba.

És aquí on trobem el nostre home. Un científic mediocre que treballa amb maduixeres transgèniques, i que està intentant introduir-hi un gen perquè en el procés de maduració agafin color i dolçor com sempre, però no s'estovin i es mantinguin fortes per facilitar la seva comercialització.

És aquí on trobem la seva muller. Una dona forta, que mai mira enrere ni demostra debilitats, però que això la condemna a haver d'amagar els seus sentiments, i així evitar qualsevol cosa que pugui mostrar vulnerabilitat.

Quan ell la mira, ja no hi veu la seva dona, sinó que hi veu el gen de la fortalesa que necessiten les seves maduixeres. Llavors ella s'adona que ell la mira i el desafia amb la mirada, fins que ell baixa els ulls. És en aquest moment quan ell no dubta que ha fet una bona tria.

No us explicaré com va ser tot el procés tècnic que va tenir lloc, perquè seria massa llarg i us avorriria, però sí que us faré cinc cèntims del final.

Elles es convertiren en la nineta dels seus ulls, vermelles, dolces i fortes. Però quan les contemplava, hi veia els ulls de la seva difunta muller i llavors, desviava la mirada com havia fet sempre. Els remordiments soscavaven dia rere dia la seva consciència, mentre es preguntava si realment existia el gen de la moralitat.

Un dia qualsevol, quan tot es tornà prou insuportable, decidí tancar els ulls per sempre i no tornar a mirar mai més.

Les seves maduixeres esdevingueren orfes.

Iona